ALTA VOLADA

Escric aquesta entrada només per informar, a tos aquells que puguin estar interessats, que la evolució d'aquesta pàgina web durant els últims temps i algun comentari que he rebut al respecte, m'han fet pensar que potser no és aquí el lloc adequat per fer comentaris i/o fotos de restaurants als que, de tant en tant, vaig visitant (molts ja sabeu que és un dels meus vicis menjar bé i fer les meves "fitxes" personals dels llocs on menjo).

Així que he pensat (i he creat) un nou blog personal (ALTA VOLADA) en les que faré les meves valoracions i les meves crítiques dels restaurants d'alta volada que vagi visitant, sense cap més objectiu que crear una mena de fitxer amb les dades, els preus, els menus i els plats de cada establiment i sense intenció de que serveixi de guia per ningú que no sigui per mi mateix.

Tot i així, i com és obvi, tothom qui vulgui pot visitar la pàgina i fer el comentari que cregui oportú, però que no esperi molta professionalitat a l'hora de valorar un restaurant en concret. L'adreça és la següent:

http://altavolada.blogspot.com/

Crec que així el blog de Jamàs el limitaré només a activitats que fem nosaltres conjuntament (excursions, trobades, aniversaris, ...) i deixaré els restaurants propis per l'altre blog, que si no al final sembla que a Jamàs només ens interessi les "comilones" (que també). Però és cert que tenim més hobbies i més inquietuds que aquesta...

LA RIOJA

Sembla que de mica en mica hi ha fets que, a base de repetir-los, s'acaben convertint en una tradició. No és el cas, encara, de les nostres sortides anuals (tot just hem celebrat la II Edició) però és cert que si els resultats són tant positius com ho han sigut fins ara, no tinc cap dubte que ho acabaran sent. Si l'any passat vam visitar el País Basc, aquest any ho hem fet a La Rioja.

La Rioja, terra de grans vins

Quan un sent el nom de La Rioja indiscutiblement l'associa al mon del vi, de les bodegues i de les vinyes. No en va la D.O. La Rioja és una (sinó la que més) de les més famoses de l'estat espanyol i, fins i tot, a arreu del mòn. Però el que nosaltres vam descobrir (i molta gent no sap) és que La Rioja és molt més que això, és molt més que les seves vinyes i els seus raïms, és molt més que les seves bodegues i els seus bons vins, ... És molt més que tot això: és una terra amb molta natura, amb moltes vinyes però també amb moltes muntanyes (Sierra Cebollera, zona d'Ezcaray, ...); és una terra amb molta història, com ho demostren les seves catedrals i/o els seus monestirs; és una terra compromesa amb les tradicions, com es despren dels nombrosos pelegrins que fan el Camí de Santiago; és una terra per a nens i famílies, amb les rutes dels dinosaures o nombroses activitats per ells, ... En fi, he de dir que La Rioja m'ha sorprès.

Nosaltres vam mirar de fer una mica de tot sense deixar-nos res, però tenint en compte que només teniem 4 dies per visitar La Rioja, el resultat és prou satisfactori. Això és el que vam fer:

Divendres 10 de juliol:

Aquest dia, amb tres cotxes (erem 6 adults i 3 nens), vam sortir de Vilanova per separat per arribar, aproximadament, cap a les 20h a la casa rural que haviem llogat (lloguer íntegre). La casa rural es deia Media Legua i va ser tot un encert: reformada fa poc temps, tenia tres habitacions amb els seus tres corresponents banys, una cuina molt ben equipada i força espaiosa, i un menjador ample amb una bona taula on hi cabiem tots perfectament per sopar, com a nosaltres ens agrada. I tot per un preu més que raonable (23 €/persona/nit).

El poble també tenia el seu encant: Villoslada de Cameros. Situat en ple Parque Natural de la Sierra de Cebollera, a 1.100 m d'altitud i amb uns 300 habitants, era suficientment gran com per tenir una farmàcia, algun super i alguns bars i/o restaurants, però a la vegada era suficientment petit com per mantenir la tranquilitat i l'encant que solen tenir aquestes viles. L'únic inconvenient (si és que és un inconvenient) és que Villoslada es troba a 45 minuts de Logronyo i per arribar-hi s'hi ha d'anar per la N-111 (que uneix Logronyo amb Sòria) que, malgrat ser una carretera nacional, la veritat és que té bastantes corbes. Ara bé, també és cert que aquest poble, a 10 minuts de Logronyo, no seria factible... I és que tot no és possible.

Villoslada de Cameros, camp base de la nostra estada a La Rioja

Dissabte 11 de juliol:

Aquest dia el vam dedicar a explorar una mica la zona en la que estavem (Sierra de Cebollera). Tot i que ens va costar una mica arrancar (era el primer dia, anavem amb 3 nens petits i s'havia de fer prèviament una compra al super), ens vam dirigir al Centro de Interpretación del Parque Nacional de la Sierra de Cebollera on ens va informar de les possibles excursions que podiem fer. Una d'elles era la Senda de las Majadas, que és la que vam decidir fer.

La Senda de las Majadas (Sierra de Cebollera)

Per això, tot seguit, vam agafar el cotxe per dirigir-nos a la Venta de Piqueras (punt de sortida de la caminata) on vàrem visitar el Centro de Interpretación de la Transhumancia, vàrem dinar (a destacar l'entrecot 13 Villas!) i desprès de menjar, vàrem realitzar una excursió sense masses dificultats, però que va estar prou bé (penseu que 2 dels nens havien d'anar penjats en motxilles) per coneixer una mica l'entron d'aquesta zona.

Una de les fotos que vam fer durant l'excursió

Desprès ja vam anar a casa a banyar els nens, a preparar el sopar i a descansar.


Diumenge 12 de juliol:

Aquest dia va ser l'escollit per fer unes visites més culturals. Al matí ens vam encaminar cap a San Millán de la Cogolla, on hi ha els monestirs de Yuso y Suso, famosos per ser la "cuna de la lengua castellana".

Monestir de Yuso, des de fora

Resulta que per anar al veure el de Suso, s'havia d'encarregar hora, ja que només és possible pujar-hi amb un mini autobús. Teniem reservada plaça per l'últim torn del matí (13.30h) però un minut abans de l'hora, i quan estavem a 50 metres de l'autobús, aquest arranca deixant-nos a tots amb un pam de nas i dient-li de tot al conductor. Vam tornar a reservar per primera hora de la tarda però això ja ens va trastocar una mica els plans. Al final, vam visitar el monestir de Suso, mentre que el de Yuso el vam veure només per fora.

Monestir de Yuso al fons, des del monestir de Suso

Desprès de visitar Suso i decidir que no ens donava temps a visitar Yuso, vam fer cap a una de les viles més emblemàtiques de La Rioja: Santo Domingo de la Calzada. Té un centre històric interessant i és un punt neuràlgic per a tots aquells pelegrins que estan fent el Camino de Santiago, ja sigui amb bici o a peu, ja que està tot molt ben indicat i molt ben preparat per a ells, amb nombrosos albergs, posades i/o centres d'informació al pelegrí.

Santo Domingo de la Calzada

Desprès de visitar a peu el centre de la vila, prendre algun aperitiu per refrescar-nos (estavem a 36 graus de temperatura!!!) i fer petar una mica la xerrada, vam retornar cap a Villoslada de cameros.

Dilluns 13 de juliol:

Dia dedicat a les bodegues i a la capital, Logronyo. Al matí, vam concertar dues visites a dues bodegues en les que teniem algun contacte: una d'elles són les Bodegues Vallfromosa Rioja, al municipi de Ventosa, i l'altra són les Bodegues Marqués de Vargas. Ambdues ens van agradar tot i ser ben diferents una de l'altra. Les primeres són unes bodegues molt petitetes, en les que la producció és escasa i en les que vam poder veure com de difícil és obrir-se pas en el mercat del vi a la Rioja.

Barriques a les Bodegues Marqués de Vargas

Les Bodegues Marqués de Vargas, en canvi, es respirava un aire molt més professional, amb unes instal·lacions molt ben cuidades i amb molta cura per tot el procés d'elaboració del vi. No en va aquestes bodegues tenen només 3 vins, que són tots 3 de gamma alta, el més barat dels quals costa, a bodega, uns 15 euros, mentre que el més car se'n va quasi als 70 euros. La visita, però, ens va agradar molt.

A ambdòs lloc ens van oferir un pica pica (fuet, xoriç, pernil, formatge, ...) regat amb vi o cava. Però segurament inolvidable serà la cata que vam fer en les Bodegues Marqués de Vargas: en una sala totalment equipada per a la realització de cates, una enòloga (la Eva) ens va oferir degustar una ampolla Magnum d'un dels seus vins, prèviament decantat durant una 1/2 hora i la veritat és que a tots ens va semblar un dels millors vins que havíem provat mai. No cal dir que va caure l'ampolla sencera Magnum (1,5 litres) entre els 6, i que l'estat final d'algun de nosaltres era, si menys no, sospitòs. Potser per això vam comprar el vi que vam comprar (tantes caixes no hi cabien desprès al cotxe!!!)

Aquí veiem a dos professionals, en plena cata de vins. Veieu els plats de pernil i de xoriç que tenen davant? Doncs la resta no els vam veure...

Acte seguit ens vam arribar a la capital de la Rioja, a Logronyo, i vam anar de pintxos per la famosa calle Laurel, en la que es típic que cada bar (n'hi han molts) ofereixi un pintxo acompanyat d'una copa de vi de criança, com el que es veu a la foto.

Pintxo de bolet amb pernil, amb copa de vi, típic de la calle Laurel de Logronyo

El fet d'arribar un pèl tard (més enllà de les 15h) i de ser un dilluns (dia de festa de molts establiments), va fer que no tots els locals estiguessin oberts i molt aviat van tancar les cuines, però tot i així vam poder degustar uns 4/5 pintxos per cap que ens van deixar ben satisfets. Passarem, també, per alt, les insinuacions d'alguns habitants de Logronyo sobre el fet que els euros catalans no tenen el mateix valor que els de la resta de l'estat espanyol (reminiscències de la negociació del finanament autonòmic que s'estava duent a terme aquests dies, suposo).

Desprès, una petita part de l'expedició va retornar cap a Vilanova i la resta vam fer un tomb per Logronyo i la seva catedral, vam visitar un llac nautic prop de Villosalada i vam tornar cap a la casa.

Dimarts 14 de juliol:

Les mateixes Bodegues Marqués de Vargas ens van invitar a visitar el dia següent el Museo del Vino de la Dinastía Vivancos al municipi de Briones. Son unes bodegues en el que els propietaris (que curts de peles no deuen anar, vaya pedazo de bodegues!!!) han creat un enorme museu del vi en el que s'explica, no només tot el procés d'elaboració del vi, sinó també la fabricació de les barriques, les ampolles o els taps. Impressionant va ser la visita a la sala de barriques de la Bodega, enorme i espectacular. Desprès d'una petita cata de vi, ens vam encaminar cap a la vila d'Ezcaray on teniem taula reservada al restaurant El Portal del Echaurren, única estrella Michelin riojana. Vam degustar, com no, un gran Menú Degustació, però obviaré explicacions i fotos en aquesta web que desprès rebo crítiques al respecte, jejeje.. En tot cas, si algú li interessa, que faci un cop d'ull a una altra blog personal titulat Alta Volada.

Desprès de dinar (ja eren les 17.30h quan vam sortir del restaurant), ja vam encaminar el nostre retorn cap a la bonica vila del pingüí, és a dir, Vilanova). Realment han sigut quatre dies intensos, en les que hem visitat i hem fet moltes coses però que, com sempre, el millor ha estat la companyia. On anirem l'any que ve?

U2 306º Tour Barcelona

U2 ha començat la seva gira mundial 360º Tour i ho ha fet a Barcelona, amb dos macroconcerts de més de 90.000 persones cadascun al Camp Nou. Ahir dijous vaig tenir l'enorme sort d'assistir al segon d'ells.

Sense ser un fan incondicional de la banda, si que he de dir que m'agraden moltes de les seves cançons, sobretot les que els han fet famosos, com les dels àlbums de Joshua Tree, Rattle and Hum o Achtung Baby. Però, per ser sincers, també he de dir que no havia escoltat mai l'últim disc que ha editat recentment el grup (No Line On The Horizon) i que, en teoria, és el que venen a presentar amb aquesta gira.

Tot i així, un concert d'aquestes característiques, com el del Bruce Springsteen també al Camp Nou o, fins i tot, Bon Jovi a l'Estadi Olimpic, sobrepassa els gustos i les preferències musicals, perquè el que es va a fer no és escoltar música (o no es va només escoltar música) sinó que es va a veure un espectacle en majúscules. I el d'ahir, us ho puc assegurar, que va ser un ESPECTACLE (amb majúscules).

Aproximadament a les 20h entràvem a l'estadi, ubicant-nos en els nostres seients (2a graderia Gol Nord, centrats pràcticament amb l'escenari) i ens vam aprovisionar dels nostres entrepans de botifarra i de frankfurt, amb la corresponent cervessa.

A les 20.30h en punt, quan encara l'estadi estava a mig omplir i la llum del sol encara brillava amb tota la seva esplandor, els teloners Snow Patrol van oferir-nos gairebé una hora de concert que, a mi personalment, em va agradar força. Va ser tot un descobriment. Òbviament d'aquest grup només coneixia la seva mundialment famosa cançó Chasing Cars, que va saltar a la fama gràcies al fet d'apareixer a la també famosa serie de televisió Anatomia de Grey i que us adjunto tot seguit:

Chasing Cars (Snow Patrols)

Aquest era l'aspecte que presentava l'estadi des dels nostres seients mentre acuaven els Snow Patrol:

Aspecte de l'estadi mentre actuaven els teloners

Desprès, a les 22h, començava el concert d'U2. Abans, però, deixeu explaiar-me una miqueta amb l'escenari, ja que tenia unes dimensions mastodòtiques: he estat vàries vegades al Camp Nou i tots sabem que és un dels camps de futbol més grans d'Europa i del mon, però l'escenari muntat per a l'ocasió empetitia l'estadi considerablement, i és que ocupava més de mig camp i era igual d'alt que la visera del Camp Nou. Com dirien els amics de TV3, "realment espectacular"

Aspecte de l'escenari abans del concert

Això si, l'autèntic potencial de l'escenari era en ple funcionament, quan a les fosques, milers i milers de llums feien que canvies de colors constantment, mentre una pantalla gegant baixava, pujava o es movia al so de la música. Només per veure aquesta "obra" colosal ja valia gairebé la pena pagar l'entrada.

Escenari en ple funcionament

Dit això, em concentro en el que va donar de si el concert d'U2. Per començar, citaré les coses que, al meu parer, són millorables, sent conscient que la meva opinió com a crític musical és autèntic paper mullat, doncs com es diu col·loquialment, "no en tinc ni pajotera idea". També val a dir que es tracta dels primers concerts de la gira i és obvi que alguns desajustos inicials s'aniran corregint al llarg del Tour. Què no em va agradar?

• Ritme poc constant: s'alternaven cançons que eren autèntics extasis col·lectius amb cançons d'un perfil més baix, ja que no tot el públic coneix el seu últim àlbum (del que van tocar 7 temes). Tothom és conscient que hi haurien cançons noves i d'altres no tan noves, però encadenar 4 cançons noves no em va semblar prou intel·ligent. El que estic dient és que segurament jo hagués canviat l'ordre d'algunes cançons i les hauria alternat de forma diferent, però com ja he dit abans, no em feu gaire cas que la meva cultura musical està sota mínims
• Canço inicial poc afortunada: simplement potser és una qüestió de comparació, però jo recordo que en l'últim concert d'U2 (al qual també vaig assistir) d'ara fa 3 anys (Vertigo Tour) van començar amb la cançó Vertigo (aquella de "Uno, dos, tres,... catorze!!!") què és una autèntica bomba. La d'ahir, en canvi, era Breathe, una cançó nova que personalment no coneixia però que, crec, no tenia la força de Vertigo.
• Cançó final massa lenta: podria dir el mateix que he dit per la cançó inicial. Comparativament fa 3 anys també van acabar amb Vertigo (si, si, van acabar amb la mateixa cançó que havien començat) i te n'anaves de l'estadi amb un "subidón" d'espant. Ahir, en canvi, l'última cançó va ser Moment Of Surrender, que em va sorprendre molt positivament (quin troç de cançó!) però realment és massa lenta com per acabar un concert.
• Transicions massa lentes: al meu humil entendre, les transicions entre cançons van resultar un pèl lentes, fet que no afavoria un ritme constant i elevat del concert
• Públic massa fred: no tinc cap prova per demostrar-ho, però diria que el públic d'ahir era un pèl més fred que el del primer concert. La raó? Crec que els autèntic fans, majoritàriament van anar al primer concert, ja que són els que van fer mans i mànigues per aconseguir entrades. Ahir, en canvi, jo diria que hi havia un ambient molt més familiar i moltes més parelles, i potser per això no van animar tant. Com ja he dit, és una opinió personal no corroborada.

A part d'això, què em va agradar? Absolutament tota la resta! Va ser un autèntic festival, de música, de so, de llums i de colors. Músicalment potser no va ser el millor concert, però no tinc cap dubte que, com a espectacle, poques coses s'hi poden assemblar. Van ser gairebé 2h i 30 minuts d'emocions, de sensacions i de "gallines de piel", que diria l'amic Cruyff. Us imagineu la sensació de sortir en un escenari i que quasi 100.000 persones t'aplaudeixin, ovacionin el teu nom i cantin les teves cançons? Bufff... Ha de ser orgàsmic...

Us relaciono les cançons que van tocar ahir U2 i en l'ordre en el que ho van fer. El set list d'ahir és un pèl diferent del del primer concert.

Set List U2 Barcelona 02/07/2009:

1. Breathe
2. No Line On The Horizon
3. Get On Your Boots
4. Magnificient
5. Beautiful Day
6. I Still Haven't Found What I'm Looking For
7. Desire / Billie Jeans / Don't Stop 'Til You Get Enough
8. Party Girl
9. Electrical Storm
10. Unknown Caller
11. The Unforgettable Fire
12. City Of Blinding Lights
13. Vertigo
14. Crazy Tonight (Remix)
15. Sunday Bloody Sunday
16. Pride (In The Name Of Love)
17. MLK
18. Walk On
19. Where The Streets Have No Name
20. One
21. Ultraviolet (Light My Way)
22. With Or Without You
23. Crazy Tonight
24. Moment of Surrender

Us deixo, també, amb alguns videos del concert d'ahir. El primer d'ells és de la cançó Crazy Tonight (Remix) que jo desconeixia totalment, però que em va agradar i de fet, cada cop que l'escolot m'agrada més. Això si, té molt de ritme disco o, inclús, ritme house. Tot i així, per mi va ser tot un descobriment:

Crazy Tonight (Remix)

Un altre moment àlgid de la nit va ser quan U2 va tocar temes clàssics i mítics de la seva discografia, com With Or Without You, I Still Haven't Found What I'm Looking For, One o Where The Street Have No Name. Us adjunto un video d'aquesta última cançó en el concert d'ahir:

Where The Streets Have No Name

El tercer video és el de la canço Desire, que va ser especialment emocionant perquè van incloure unes estrofes de les cançons Billie Jeans i Don't Stop 'Til You Get Enough, ambdues de Michael Jackson, en un clar homenatge al "rei del pop" recentment desaparegut. Per una persona com jo, amb coneixements musicals mínims, però que va creixer amb les musiques tant d'U2 com de Jackson, aquest moment va ser especialment intens.

Desire / Billie Jeans / Don't Stop 'Til You Get Enough

Desprès de la ressaca del concert d'ahir, només em queda que felicitar als membres d'U2. El d'ahir no només va ser un concert de música, va ser un espectacle grandíssim. Em sento afortunat d'haver-hi estat.

Records

Us deixo un vídeo perquè us caigui una mica la bava. Traieu el pitet!!!!

La justícia i la meritocràcia

La gran "Coulada"

Dimarts, dia 19 de Maig a les 14 hores.
Lloc: les taquilles del Camp Nou.
Protagonistes:

• Sergi Muñoz
• Companys de feina del Sergi
• Marc Alsina
• Senyora amb mirada "assasina" que li va perdonar la vida al Marc
• Noia indignada a la cua per la "coulada" que s'estava makinant i que ella estava vivint en pimera persona.
• Un servidor.
  
  
  
  Son les dues de la tarda i estic "el ultimo de la fila” de més de 200 persones que estan esperant per entrar a les taquilles per aconseguir les entrades per a la final de Champions del 2009 que es farà a Roma.
  Rebo una trucada del Sergi, ell ja està dintre a les cues de les taquilles, em diu que me’n oblidi de ser el darrer de la fila i que vagi “escalant” posicions a la cua (com el mític Perico Delgado) fins que em trobi al davant de la primera cua, amb el Marc Alsina.
  Decideixo avançar mica en mica per evitar que no es noti massa les meves intencions, tot mirant el meu mòbil per dissimular una mica….Em trobo al Marc a al prinicpi de la primera cua que va regulant la entrada a les taquilles on ens espera el nostre amic Sergi.
  Quan sóc al costat del Marc, me’n adono que ell ja havia fet la seva primera “coulada” i que amb tot el morro s’havia posat el primer de la fila, sota la mirada atenta d’una senyora que si hagués pogut, hagués matat al nostre company Marc.
  Jo em volia morir…era conscient de que l’ambient era tens i que tansols una espurna era suficient per que la gent de la cua comencés a cridar i a insultar-nos després de tal “coulada”.
  El Marc i un servidor, no volem mirar enlloc i ens anem ensenyant uns papers (que perfectament podien estar en blanc) perque la missió d’aquells documents en blanc era la de dissimular i de fer passar el més ràpidament posible aquell mal tràngul i accedir amb èxit a la següent fase: la cua de les taquilles, on el nostre company Sergi ens esperava…
  
  Amb molta vergonya passem a la segona cua de les taquilles amb una estrategia molt ben marcada:
  “Coular-se” per davant 4 xavals de com a molt 16 anys (tasca fàcil) i després, “coular-se” per davant d’una noia que ens havia vist les intencions, jo crec que dos dies abans……
  Un cop ens haguèssim "coulat" d'aquestes persones, estariem junt al nostre colega Sergi i el seu grup de companys de feina, així podríem fer una petició conjunta d'entrades i de tenir seients tots junts.
  L'objectiu era clar. S'ha de dir que tant el company Marc com un servidor voregem el metre noranta d'alçada i això no façilita gaire en l'art de la "coulada"....
  
  Doncs bé, continuem; recordo que el Marc va passar la "coulada" dels xavals amb bastant èxit, i jo em vaig quedar tallat al darrera d'aquests. (Primer entrebanc)
  Vaig intentar apropar-me al grup dels xavals tant que un d'ells em va mirar com dient: "noi, no t'acostis tant del meu cul que avisaré a la policia", al final no se si per la por del noi de que un "maromo" de 1 metre noranta l'estava bufant el clatell o les meves accions de donar papers en blanc al Marc per tal de anunciar als 4 vents de que jo anava junt amb el Marc, em van valer per "coular-me" d'aquells angelets... Amb tot això hi ha via una noia, encara, que ens veia com ens "coulàvem" i no mostrava signes de deixar-nos passar per arribar al nostre destí. Aquesta noia ens tapava amb l'esquena l'accés al Sergi. Era un marcatge duríssim digne d'una gran final de Champions.
  
  Finalment, després de sentir vàries vegades la frase "Quina vergonya com es colen aquests 2", vam poder accedir al grup del Sergi i els seus companys de feina i realitzar la petició conjunta, això sí, suposo que maleïts per la gent de la cua que havíem deixat enrere...
  
  En fi, una experiència inoblidable.....ah, el partit a Roma tampoc va estar gens malament.

Aquí tenim el Marc degustant bona pasta

Després de tan "patir" durant la "coulada", al final va arribar l' èxit

I aquest es el postre OFICIAL de la final de Champions League 2009 : LA GRAN COULANT

Aniversari Marc i Ingrid (i Martina)

Efectivament, el temps passa i ningú es salva del pas dels anys, que avancen inexorablement però no necessàriament per mal. Com diu un bon amic meu, "el poder és dins teu", així que considero que hom es sent tot lo jove que es vol sentir. No negaré que la meva panxa cervesera comença a fer estralls, tot i que ja començo a tenir alguns fervents seguidors dins i fora de Jamàs, però afronto amb valentia l'aparició de les primeres canes que, de moment, es fan esperar. Doncs si, un servidor va complir l'altre dia l'edat de Crist (s'entèn l'edat de Crist quan aquest bon home va morir, és clar) i fidel als principis del grup vam anar-ho a celebrar, juntament amb l'aniversari de l'Ingrid. Aprofito l'avinentesa per dir que per ella els anys no passen perquè està més estupenda i més guapa que mai!

Vam anar al restaurant Groc, al que ja havíem anat a celebrar l'aniversari del Sergi. Com en aquella ocasió, no va faltar ningú: érem els dotze de sempre, la Martina, i els quatre petits. Fins i tot vam asseure'ns a la mateixa taula. Ara bé (que vol dir moro), aquest cop l'amfitrió va ser tan maligne que va pactar ja amb el restaurant els primers plats i els vins, amb la qual cosa només es podia triar el segon plat i els postres (també els cafès i els licors). Això si, no us queixareu, va caure una copa de cava abans de començar... jajaja

Carta segons plats

Carta postres

De primers plats ens van portar, per a cada 4 persones, el següent: xató (de Vilanova? Esperem que si); carpaccio de gambes (de Palamós? Suposem que no...); Musclos de roca (Roca? Estem parlant de Grupo Roca???) al vapor; calamars fregits a la andalusa; i sipietes saltejades amb fabetes i soja natural

Xató

Carpaccio de gambes

Musclos de roca al vapor

Calamars fregits a la andalusa

Sipietes saltejades amb fabetes i soja natural

Dels segons plats, suposo que cadascú ja va anar triant el que més li agradava de la carta. En aquest punt he de fer una menció especial al mai prou ponderat Sr. Caballé que es va prestar molt gustosament a fotografiar amb una delicadesa especial cadascun dels plats que anaven portant. Val a dir que la majoria de fotos són seves, tot i que em va confessar que en algun cas es va haver de donar molta pressa a fer la foto abans que el comensal (no direm noms) s'abraonès sobre el menjar i deixés el plat més net que una patena.

Alguns dels segons plats que vam demanar són els següents:

Magret d'ànec amb salsa de figues macerades

Arròs negre a la bruta

Tonyina arrebossada amb festucs i oliva negra

Arròs amb trompetes de la mort i pressa ibèrica

La vetllada va transcórrer sense sobresalts, tot i que de tot el que es va parlar, que va ser molt, m'agradaria destacar alguns aspectes que crec que mereixen l'atenció de tothom:

1. Els experts creuen que l'any 2011 serà una bona anyada, com la de 2008
2. Alguns van deixar caure que d'aquí al 2012 aniran per feina.
3. A l'autor d'aquesta pàgina li agrada saber que aquesta web té un caràcter didàctic important per transmetre el nom micològic d'algunes especies tan nostrades com pot ser les trompetes de la mort
4. Ens va quedar el dubte de si els enviats especials de la premsa esportiva catalana a Roland Garros haguessin celebrat més un gol del Cristiano Ronaldo que qualsevol dels dos del Barça...

Bé, amb tot això ens van dur els postres. Sort del Joan que em va recordar de fotografiar-ne alguns, perquè a aquestes alçades jo ja anava una mica afectat per l'emoció de retrobar-nos tots junts (L'Albert, l'Alex, el Joan, el Raül, els Muñoz, el Pere, ... el Jaume Serra...) com va quedar demostrat en la escapada que va protagonitzar el Biel un cop ja fora del restaurant... Com es nota que el meu fill es vol independitzar ràpid... jajaja

Yogur

Sopa de coco amb fruits vermells

Tres mini-postres

Ja acabo. Abans, però, deixeu-me destacar que com podeu comprovar en la part superior dreta d'aquesta web, ja hi han 4 autors potencials d'escrits per la nostra pàgina (l'Àlex, el Pere i el Sergi, a part de un servidor). Ara només falta que s'animin a escriure sobre el que vulguin i quan vulguin. Només per aconsellar, podríeu escriure sobre Roland Garros i les titis franceses (Àlex), el misticisme que exerceix Arcs Music Club sobre alguns de nosaltres i/o els efectes de la nit vilanovina (Sergi) o de les grans "coulades" per aconseguir entrades del Barça (Pere). Ho deixo sobre la taula.

Apa, fins la pròxima!!!

Cinc Sentits

Quan arriba el juny, època en la que l'Ingrid i jo celebrem els nostres respectius aniversaris, sempre aprofitem per "regalar-nos" un bon dinar o sopar. Aquest any hem triat un restaurant d'aquests que en diuen "emergents". Es tracta del CINC SENTITS, ubicat al c/ Aribau nº 58, just al costat d'un altre restaurant mític, el Gaig (del que ja vam fer una ressenya en el seu moment).

I es que des de l'última edició de la Guia Michelin (novembre 2008) aquest establiment compta amb una de les prestigioses estrelles que atorga aquesta publicació. Crec que es bo anar combinant restaurant de solvència més que contrastada (Via Veneto, Drolma, Lasarte, Hoffman, ...) amb d'altres més recents, com és el cas del Cinc Sentits, el Manairó, el Saüc, ...

El xef del Cinc Sentits és en Jordi Artal, que va néixer i es va criar a Toronto fill d'un canadenc i una catalana. És enginyer informàtic i havia arribat a estar director d'una empresa informàtica a Estats Units (Califòrnia), però ho va deixar tot per venir a Barcelona i dedicar-se a la que fins en aquell moment havia sigut la seva afició i que, des de llavors, és la seva feina: la gastronomia. I el reconeixement de la Guia Michelin avala l'encert de la seva decisió.

El local és petit i prou sobri. A mi particularment em recorda el d'un altre gran restaurant com és l'Alkimia, de Jordi Vilà. El servei crec, sincerament que és el punt on potser és pot millorar més, sense que això vulgui dir que aquest estigués desastrós. Hi havia un cambrer, que va ser qui ens va recomanar el vi, del que n'estem molt satisfets, però hi havien altres persones, en canvi, que semblaven una mica desorientades: tardaven en adonar-se que la copa de vi estava buida, el pa no va venir fins que ja havíem menjat un plat, l'explicació d'alguns plats va ser més aviat fluixeta,....

Això si, tot el que vam menjar estava deliciós, començant pel xarop d'aurò, que és una de les marques de la casa. Com també ho és la coca de fetge gras, que estava antològica, l'arròs a banda presentada en una bola cruixent, o el garrí cruixent i melós amb poma a les dues textures, que està cuit durant 24 hores i que té el punt de cocció perfecte. El postres tampoc desmereixen el menú: remarcar la xocolata amb pa, oli i sal o els maduixots del Maresme amb menjar blanc. Segurament algun plat més hagués entrat, però ens vam quedar prou satisfets.

Val a dir que en aquest restaurant només es pot triar menús degustació cosa que a mi, personalment, m'encanta, ja que soc un fervent admirador dels menús degustacions que et permeten degustar una gran quantitat de plats en un sòl àpat: hi ha un primer menú degustació més petit (crec recordar que inclou 5 plats) i que es diu Menú Essències, i desprès hi ha el Menú Sensacions, que és el que vam demanar nosaltres i que inclou 8 plats, per un preu de 65 euros. Desprès hi ha un tercer menú, en el que pots triar tres plats d'entre uns 10 que et presenten.

El que vàrem menjar nosaltres va ser el següent:

• Aperitiu 1: Ametlles "Marcona" fregides amb tres espècies; oliva "Gordal" marinada i farcida amb pebrot vermell; barretes de pa d'anxova
• Aperitiu 2: Cata d'oli verge d'oliva arbequina amb sal cristal·litzada
• Entrant: Xarop d'aurò calent, crema de llet, sabaion de cava i flor de sal
• Primer 1: Sopa d'espàrrecs, amb espàrrec verd, musclos escabetxats i gelatina d'aigua de mar
• Primer 2: Coca de fetge gras (foie) que inclou una coca de full, sucre cristal·litzat, porros glasejats amb vinagre agredolç i arrop de cibulet
• Primer 3: Arròs a banda en bola cruixent amb xipirons a la planxa, sofregit i allioli de safrà
• Segon 1: Gall de Sant Pere amb pèsols de Llavaneres
• Segon 2: Garrí ibèric cruixent i melós, cuit durant 24 hores, amb poma en dues textures
• Formatges: Formatge artesanal amb contrast de pera i torrada de pa
• Postres 1: Maduixots del Maresme amb menjar blanc i gelat artesanal
• Postres 2: Xocolata 67% "Grand Cru" amb pa, oli i sal (gelat d'oli d'arbequina, coca de vidre, flor de sal i macadàmies)
• Petits Fours: Xarrup de mango amb nata; mini-magdalenes;
• Cafes i licors: Selecció de cafès i licors

Us deixo amb algunes fotos dels plats:

Aperitius: ametlles, barretes i olives farcides

Cata d'oli verge d'oliva arbequina i sal

Xarop d'aurò calent, crema de llet, sabaion de cava i flor de sal

Sopa d'espàrrecs amb espàrrec verd i musclos escabetxats

Coca de fetge gras, amb porros glasejats amb vinagre agredolç i arrop de cibulet

Arròs a banda en bola cruixent amb xipirons a la planxa, sofregit i allioli de safrà

Gall de Sant Pere amb pèsols de Llavaneres

Garrí ibèric cruixent i melós amb poma en dues textures

Formatge artesanal amb contrast de pera i torrada de pa

Maduixots del Maresme amb menjar blanc i gelat artesanal

Xocolata 67% "Gran Cru" amb pa, oli i sal (gelat d'arbequina, coca de vidre, flor de sal i macadàmies)

Xarrup de mango amb nata i mini-magdalenes

Selecció de cafès i licors

Tenint en compte que vam demanar dues copes de cava just abans de començar a dinar i que vam demanar un vi blanc de Viladellops, el preu final de 94 euros per persona, sense ser barat del tot, tampoc es pot considerar excessivament car, sobretot si recordem el que ja vaig dir l'altre dia, i és que em dona la sensació que els restaurants de Barcelona i la seva àrea metropolitana són més cars que els restaurants de comarques.

Serà interessant seguir l'evolució d'aquest restaurant i del seu cuiner...

Estany Clar

Dimecres 20 de maig. Entre final i final del Barça, que no ens està deixant respirar durant aquest mes de maig, l'Àlex i jo vàrem tenir temps per una de les nostres ja clàssiques (i mítiques) escapades als Pirineus. Van ser dos dies intensos, sobretot gastronòmicament parlant: dimecres vàrem dinar al restaurant estrellat Estany Clar i vàrem sopar a la mai prou ponderada Fonda Biayna de Bellver de Cerdanya; el dijous vàrem dinar al restaurant El Molí dels Fanals a Andorra i el sopar va ser més light, al Viena. Divendres per dinar ja estàvem de tornada.

El restaurant Estany Clar és un dels restaurant catalans que actualment compta amb una estrella de la Guia Michelin des del 2004. Es troba ubicada al costat de la carretera C-16, al km. 100, en el municipi de Cercs. Fins fa aproximadament el febrer de 2008, el xef era l'arxiconegut Jordi Cruz, que amb menys de 30 anys acumulava quantitat de premis al millor cuiner jove de tot l'estat. Però a partir de llavors, el jove xef va iniciar una nova aventura en el nou restaurant L'Angle, situat al complex del monestir de Sant Benet. La incògnita era saber si li donarien una estrella Michelin a l'Angle, el nou restaurant de Jordi Cruz, i la incògnita era saber, també, si l'Estany Clar podria mantenir-la. La publicació de la Guia a mitjans de novembre passat ha resolt ambdós misteris i ho ha fet afirmativament en els dos casos, és a dir, li han atorgat una estrella a Jordi Cruz i, a diferència de molts altres restaurants que perden l'estrella quan marxa el seu xef estrella (veieu, per exemple, el cas del restaurant La Broche de Madrid i el xef Sergi Arola), el restaurant Estany Clar va mantenir l'estrella. Aquest fet, com remarca l'Anna Arisó (propietària de l'estany Clar amb el seu marit i xef Josep Xandri) és molt important "perquè si no tens l'estrella sembla que desmereixis. Aquestes coses donen empenta, perquè el dia a dia és molt dur" (veure el Regió7 del 8 de novembre de 2008, pàg. 8).

Doncs l'Àlex i jo vam decidir de comprovar per nosaltres mateixos la qualitat d'aquest restaurant i la veritat és que no ens va decebre gens, sobretot la relació qualitat-preu, ja que és un dels més barats que hem anat i un (sinó el que més) que més plats ens hem menjat. En general, i desprès d'anar a uns quants, ens creiem suficientment capacitats per afirmar que, en general, els restaurants de Barcelona ciutat i/o l'àrea metropolitana són de l'ordre de 30-50 euros més cars per la mateixa qualitat que els de la resta de Catalunya (Berguedà, Urgell, ...). En aquest cas, vam pagar menys de 90 euros per persona i vam menjar, com no podia ser d'una altra manera (recordeu el nostre lema: "Si hi ha menú degustació no diguis mai que no!"), el següent:

• Aperitius: Broqueta de rap amb ametlla i crocant; croqueta cruixent de pollastre de pagès i pernil d'aglà; brou de carbassa amb citronella; xips d'arrel de lotus (iuca)
• Entrant 1: Brou de carxofa (cor, àspic i encenalls de carxofa amb gotes de tòfona)
• Entrant 2: Escamarlà aromatitzat al romaní amb germinat de pèsol i oli d'oliva verge arbequina i crema càlida de mongeta tendra
• Primer 1: Arròs de calamars i gamba de Palamós, amb trompetes, reducció de Mòdena, romesco cremós i oli de porro jove
• Primer 2: Ravioli de llamàntol, ceba i espàrrecs amb emulsió de pebrots escalivats i essència de nècores
• Primer 3: Mosaic de fruites (magrana, aranyons, pinya, poma, alvocat, lollos, frisée, i germinat d'espàrrec)
• Primer 4: Caneló de l'àvia amb beixamel de vaca i formatge compté, amb una teula de formatge parmesà i galeta de ceba
• Segon 1: Llenguado de costa amb textura d'ametlles
• Segon 2: Filet de vedella tractat com un roast beaf i foie, amb crema d'albergínies a la llenya, esferes i cristall de patates
• Segon 3: Cabrit a baixa cocció
• Formatges: formatges de la comarca berguedana i de Catalunya (blau de vaca de Centelles; cendra de cabra de Borredà; sec de cabra de Borredà; sec de cabra de Cal Rovira (la valldan de Berga); semisec de cabra de La Quar)
• Postres 1: Bescuit glacé amb albercoc, chantilly, gerds i pistatxos
• Postres 2: Detall tatin de poma amb crema de poma i rovell
• Postres 3: Pastisset de xocolata tractat com una ganaché, ametlla torrada, sal volcànica, acompanyat amb Pedro Ximenez
• Petits Fours: piruleta de llet condensada; trufa de xocolata negra; orelleta; bunyol de nata; conguito de paillette i pistatxo
• Cafès i licors: selecció de cafès i licors

Us deixo amb una foto de cadascun dels plats. Lamentablement em vaig deixar de fotografiar-ne un, el mosaic de fruites, però bé, per fer-se una idea és suficient:

Aperitius

Brou de carxofa amb gotes de tòfona

Escamarlà aromatitzat al romaní amb crema càlida de mongetes tendres

Arròs de calamars amb gamba de Palamós i trompetes

Ravioli de llamàntol, ceba i espàrrecs

Caneló de l'àvia amb beixamel de vaca

Llenguado de costa amb textura d'ametlles

Filet de vedella tractat com un roast beaf i foie

Cabrit a baixa cocció

Selecció de formatges de la comarca berguedana

Bescuit glacé amb albercoc, chantilly, gerds i pistatxos

Detall tatin de poma amb crema de poma i rovell

Pastisset de xocolata tractat com una ganaché

Petits Fours

El restaurant està situat en una bonica masia reformada, amb una bona terrassa on vam poder beure tranquilament els nostres licors. Destacar també l'amabilitat de l'Anna Arisó, que ens va atendre molt correctament, ens va aconsellar sabiament pels vins, ens va obsequiar amb unes copes de cava al principi de tot i ens va fer passar l'estona amb un "joc" en el que haviem d'endevinar totes les herbes aromàtiques que ella ens va dur en un plat. Val a dir que no ho vam fer pas malament, no Àlex?

Exterior del restaurant

Anem seguint amb la nostra ruta per restaurants estrellats... Quin serà el pròxim?