Casa Muñoz

Ahir tingué lloc un nou i magne esdeveniment a la bonica vila del pingüí (o sigui, a Jaques). I és que ben bé al mig de les festes carnavalesques i en ple dia gros de Vilanova (dia de les comparses), ens reunirem tots (o gairebé tots) i celebràvem l'aniversari del Gerard (o celebràvem que no jugava el CF Vilanova a les 17h?)

Bé, el cas és que excepte la mai prou ponderada Vale, el mai prou ponderat Joan i el mai prou ponderadet David, ens trobarem de nou enmig de goig i de joia (i afamats, perquè no dir-ho...). La qüestió és que les patates de xurrero del Trifon van desaparèixer més ràpid que una piruleta al mig de la classe de la meva filla, i les escopinyes (ei!!! aquesta paraula va dedicada al "periquitu" Àlex i al president del seu equip que l'altre dia ens van donar pel sac), doncs les escopinyes... ni les vaig ensumar!!! En un moment donat, es va produir un atac frontal per part de dos estomacs potents, el del l'Àlex i el de l'Albert... i a més a més simultàniament i per dos flancs oposats!!! Clar, ja us podeu imaginar que l'esvandida va ser general...

Sort que en Gerard (i la seva mare, la Griselda, que mereix una menció d'honor d'aquest humil redactor per la seva feina desinteressada)ja havien previst aquest més que possible atac de fam d'algun dels comensals i ens van delectar amb un xató (de Vilanova, és clar!!!), amb el seu bacallanet, les seves anxovetes, les seves olivetes i, com no, la seva salsa elaborada amb nyores. També hi va haver carrussel de truites:

- Truita de patates
- Truita de cigrons
- Truita d'espàrrecs
- Truita de mongetes i botifarra blanca
- Truita d'escarxofes

Apa, perquè no sigui dit us deixo una foto del plat de truites





Val a dir que al restaurant "Casa Muñoz" també es caracteritza per la seva afabilitat i pel seu bon tracte cap als seus clients. Com a botó, fer un incís en el "menú infantil" que també es va servir pel gaudi de la Martina, l'única representant infantil que de moment té dents, i del qual també n'hem rescatat una foto.

La vetllada també va ser amenitzada pel mai prou ponderat avi Muñoz (tot un clàssic: és gairebé l'avi de tots nosaltres), que va fer una master class (classe magistral) sobre la gastronomia i els bons restaurants i ens va fer veure que encara estem molt lluny de convertir-nos en autèntics gourmets i/o gourmands. N'hem d'aprendre molt, de l'avi, encara. També mític va ser el "face to face" que va mantenir el Sr. Gallart amb l'avi, o la foto del Biel rodejat de les fèmines més petites del grup, la Maria i l'Ainhoa. (Ara que no tenia la competència del David, havia d'aprofitar!!!)

Finalment, quan ja s'estava gestant una gran partida a poker, hi van haver dos "caguettis" que van marxar més ràpid que la Pantoja quan veu els paparazzi. Jo, que voleu que us digui, d'aquests dos personatges (À&A). Són més sospitosos que un gitano fent footing. Pel demès, tot correcte.

Moltes felicitats, Gerard!

Encomana el català!

Què li puc fer fer per berenar?
Si us plau voldria un entrepà.
Tingui, ben bo i ben calent.
Que vagi de gust i passi-ho bé!

Li parles en català?
És clar! Així el puc practicar.
A la feina! Al carrer!
Al cafè de l'amic Joan.

La primera paraula en català!
Un bon dia o un què voldrà?

Encomana el català!

Crisis d'estrelles

Avui, per la meva sorpresa, he rebut una carta a casa d'un espai mític entre alguns de nosaltres, el Caldea d'Andorra. La sorpresa ha sigut doble ja que, en primer lloc, la carta estava escrita en castellà. Em pensava que l'idioma oficial del petit pais dels Pirineus era el català, i per això em sorpren que es dirigeixin a mi en castellà... Àlex, tu que tens mà i que tens els teus "tejemenejes" andorrans, hauries de donar un cop de puny sobre la taula i posar ordre lingüístic a un dels teus països...

En fi, la carta fa referència al restaurant Aquarius, ubicat a dins del recinte de Caldea, al que alguns de nosaltres va anar no fa gaire. Cito textualment:

"Apreciado cliente,

Desde el momento de su apertura el año 1994, Caldea ha apostado siempre por una oferta gastronómica de calidad. A lo largo de los años, el equipo de restauración conducido por el chef Christian Zanchetta ha expresado toda su creatividad y profesionalidad en la oferta del Aquarius logrando numerosos reconocimientos internacionales; la estrella en la guía Michelin obtenida y ratificada cada año desde el 2004 es la más significativa.

Después de un largo trabajo intentando equilibrar los resultados, Caldea ha tomado la difícil decisión de cerrar su restaurante gastronómico.

(...)

Continuaremos trabajando con ilusión para ofrecer el mejor servicio de restauración concentrando nuestros esfuerzos en el Deimos y el Oasis.

Atentamente"


Tela marinera. Com està el tema de la crisi, no? Doncs resulta que un dels restaurants amb estrella Michelin que haviem anat tanca les seves portes.

Alguns blogs que he pogut llegir avisen que aquest pot ser el primer cas però no l'últim de restaurants d'alta volada es veuen obligats a prendre mesures dràstiques.

Ja sabeu que va dir el ZP per superar la crisis: consumir! Així que ja estem anant cada dia a un menú degustació!!!

Nova ronda d'aniversaris

Any nou, ronda d'aniversaris nova.

Com sempre, el primer d'encetar la roda és el mai prou ponderat Sr. Muñoz senior (àlias LaCaixa-man), que el passat 20 de gener va complir, ni més ni menys, que l'edat de Crist (33 tacos ja!!!). Això si, està fet tot un "jovenzuelo" i sembla que en tingui 23...

Per celebrar tant important efemèride, va tenir lloc un dels nostres ja habituals i clàssics àpats en un dels restaurants més importants de la nostra pesquera vila, que ha traslladat la seva ubicació d'un temps ençà: es tracta del GROC, un clàssic vilanoví que ha renovat la seva imatge i la seva carta d'una forma, al meu entendre, força encertada.



Val a dir que, si no m'erra la memòria, era el primer cop (per desgràcia de la butxaca d'en Muñoz), que no hi havia ni una baixa... I amb això no vull dir que totes les noies fossin altes, sinó que vam assistir absolutament tots al dinar, és a dir, 12+1+4. Tot i això, amics, no us preocupeu per la seva situació econòmica, perquè ja m'he enterat d'on van exactament els diners que tothom està perdent amb Criteria (eh Pere?)

Destacar, també, que durant la celebració del dinar es va procedir per part dels cinc membres actuals de Jamàs, a la signatura de la versió definitiva del Estatuts de la nostra Comunitat, que es van aprovar el passat mes de novembre. El fet que un cop signats caiguessin al bell mig del carrer desprès d'un fort aiguat, i que quedessin més bruts que la meva camisa un dia que canviava els bolquers del Biel en diarrea, no significa que varii la seva importància, perquè ja sabeu que, com tot a aquesta vida, l'important està en l'interior.

Pròximament, la celebració de l'aniversari del Muñoz junior (àlies "avui juga el Jaques-man")