Impost revolucionari

Ara que encara estem en la post-ressaca de la Loteria de Nadal, altrament dita com "El Gordo", aprofito per fer una reflexió sobre aquest tema. De vegades de la loteria, no tan sols de la Loteria Nacional, se'n diu "l'impost dels pobres". Se li diu així, en clau irònica, perquè:

a) la gent amb pocs diners (els "pobres") acostuma a jugar, al contrari que la gent amb més diners (els "rics"), que no acostumen a gastar els seus diners en loteries. S'estimen més coses més segures.

b) un impost actua recaptant una part de la riquesa del pagador; de la mateixa manera, la loteria significa per l'estat la recaptació d'una part dels diners dels apostants

De vegades també se'n diu de la loteria "l'únic impost voluntari". Igualment irònica, és una al·lusió al fet de que és una contribució voluntària amb part de la nostra riquesa a les arques de l'estat espanyol. En general, a molta gent no li agrada pagar impostos, perquè no associen aquesta contribució directament amb uns serveis públic, gratuïts, universals, de qualitat, etc. (associació que hauríem de fer!, tant els pagador com els recaptadors). Com el pagament per apostar en la loteria és totalment voluntari, i molt quantiós per l'estat, per cert, se l'equipara jocosament al pagament d'un impost.

I no creieu que la propaganda mediàtica que se li fa és molt exagerada??? Crec que lo caspòs no és el sorteig en si, sinó les escenetes que es monten a les portes de les administracions de loteria amb un munt de càmeres de televisió per immortalitzar el moment: pobres personatges als qui no els hi ha tocat res però que es posen a saltar en neanderthal actitud, jubilades que es colen per "gorronejar" cava, comercials de banca, immobiliaries o d'automòbils amb el pèl a lo Mijatovic y tot tipus de personatges sense ofici ni benefici. En general, el afortunats estan ben tancats a casa.

Sabieu que és molt més probable que us caigui un llamp a sobre i que moriu com a efectes d'aquest fet extremadament desgraciat, que no pas que us toqui la Loteria? Perquè si la gent va pel carrer tranquilament sense pensar que et poc caure un llamp a sobre, si que pensa, en canvi, que et pot tocar la loteria?

Com podeu suposar, a mi no m'ha tocat "El Gordo"...

Barça - Madrid

BARÇA - MADRID: 2-0

Ho deixo sobre la taula...

El Castell de Ciutat

El menjar, com tots sabem, és una de les nostres debilitats. I més quan es tracta de menjar bé. Era el passat 6 d'octubre quan l'Àlex i el Marc estaven disfrutant d'una de les ja mítiques estades al país del Pirineus, és a dir, Andorra. Entre Caldea i Caldea i entre siesta i siesta mirant el mai prou ponderat "Diario de Patricia" ens vam preguntar: "On podriem anar per donar una alegria al nostre estómac?"

Al mític "Di Angelo" ja hi havíem anat i tenim previst tornar-hi anar el dia següent, així que vam decidir anar al restaurant Castell de Ciutat, a la Seu d'Urgell, que segons els nostres informes comptava (i compta) amb una estrella de la prestigiosa Guia Michelin.

La veritat és que el dinar va valer la pena, ja que en vam sortir força satisfets. Com no podia ser d'una altra manera vam escollir el Menú Degustació sense ni tan sols mirar la resta de la carta. El nostre lema és: "Si hi ha menú degustació, no diguis mai que no!"

Menú Degustació

Tampoc vam mirar excessivament de que constava el citat menú, però si que ens va donar temps a fer una foto (la superior) per saber a posteriori el que estàvem menjant. El menú era el següent:

- Entrant 1: Sopa de mongetes amb bolets

- Entrant 2: Sopa de bolets i torrada de pernil ibèric

- Primer plat 1: Terrina de foie d'ànec amb gelatina de sangria, carbassa, peres, ametlles i nous

- Primer plat 2: Ravioli negre amb fumet de llamàntol, crèixens, sipions, pasta de colors i crema d'ostres a la llimona

- Segon plat 1: Filet de Sant Pere al grill sobre un llit de botifarra "Guemenée", patates fumades en sal i mantega a la cancalesa

- Segon plat 2: Colomí rostit amb polpa de pera gelada, cilantre i teula d'ametlles

- Formatges: Selecció de 14 formatges artesans

- Postres 1: Compota i figues saltejades amb vi negre "Equinox" mousse de formatge fumat, cruixent de brick i sorbet de fulles de figueres

- Postres 2: Financer de cafè, fonoll, llimona confitat, crema catalana amb bergamota i taronja

- Selecció de pastes i "petits fours"

- Cafès i licors

Us deixo amb algunes imatges de la jornada, que espero que veieu amb la panxa plena, sinó voleu que la gana us assalti.

Sopa de bolets i torrada de pernil ibèric

Terrina de foie d'ànec amb gelatina de sangria, carbassa, peres, ametlles i nous

Ravioli negre amb fumet de llamàntol, crèixens, sipions, pasta de colors i crema d'ostres a la llimona

Filet de Sant Pere al grill sobre un llit de botifarra "Guemenée", patates fumades en sal i mantega a la cancalesa

Colomí rostit amb polpa de pera gelada, cilantre i teula d'ametlles


Selecció de 14 formatges artesans

Compota i figues saltejades amb vi negre "Equinox" mousse de formatge fumat, cruixent de brick i sorbet de fulles de figueres

Financer de cafè, fonoll, llimona confitat, crema catalana amb bergamota i taronja

Selecció de pastes i "petits fours"

Cafès i licors

La vetllada va ser memorable, amb unes vistes del Cadí espectaculars, tant des de la taula com des de la terrassa on ens vam prendre el ja mític "tub" de crema catalana. Com tampoc podia ser d'una altra manera, vàrem ser els últims en abandona el local, ja que com diu el nostre segon lema "Si últim surts del restaurant, segur que surts triomfant!"

Vistes des de la taula

Vistes des de la terrassa, amb un "guaperes" en primer pla

Esperem anar omplint la categoria "Michelin" amb futurs restaurants... A veure si us animeu!

Estrelles Michelin 2009

Enceto una nova categoria anomenada "Michelin" parlant d'aquesta prestigiosa guia gastronòmica que és la responsable de repartir les famoses estrelles Michelin als diferents establiments d'arreu del mon i que, com algun de vosaltres ja sabeu, ja ha atorgat les corresponents a l'any 2009 tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol.

Com a fet més destacable sobresurt les dues estrelles que s'han adjudicat de cop al xef Sergi Arola pel seu nou restaurant de Madrid, Arola Gastro. Resulta que abans el xef treballava pel restaurant La Broche, que ostentava les dues estrelles, però la guia aquest any ha decidit treure les dues estrelles de cop a aquest restaurant i donar-les al nou restaurant d'en Sergi Arola.

L'altre fet destacable és, precisament, que no hi han més fets destacables. Les apostes que asseguraven que els germans Roca obtindrien la desitjada tercera estrella Michelin al seu Celler de Can Roca han vist com les seves prediccions no es complien. Hauran d'esperar un any més. Sembla ser que la prestigiosa revista francesa no està disposada a concedir amb facilitat estrelles ni al territori català ni a la resta de l'estat espanyol.

Tot i així, la pluja d'estrelles ha beneficiat més a Catalunya que a la resta de comunitats autònomes, ja que quatre restaurants han perdut la seva estrella per diversos motius, però cinc establiments l'han guanyada per primer cop. Els que l'han perdut són: La Cuina de Can Pipes (Mont-Ras) per jubilació; el Caelis (Barcelona) per obres i reformes al local; l'Esguard (Sant Andreu de Llavaneres) per tancament; i l'Hostal de Sant Salvador (La Vall de Bianya) per la renúncia del xef a l'estrella per motius de salut.

Els que l'han guanyat per primer cop a Catalunya són: L'Angle (Sant Fruitòs del Bages); el Cinc Sentits (Barcelona); el Manairó (Barcelona); Els Tinars (Llagostera); i L'Aliança d'Anglès (Anglès)

El resum a nivell espanyol és el següent:

Amb tres estrelles només hi han 6 restaurants a tot l'Estat Espanyol, tres a Catalunya i tres al País Basc: El Bulli d'en Ferran Adrià (Roses); el Sant Pau de la Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar); el Can Fabes d'en Santi Santamaria (Sant Celoni); l'Arzak de Jose Mari Arzak (Donosti); el Berasategui d'en Martin Berasategui (Lasarte); i el Akelare d'en Pedro Subijana (Donosti)

Amb dues estrelles tenim els següents restaurants: Àbac (Barcelona); El Celler de Can Roca (Girona); la Alquería (Hotel Benazuza) (Sanlúcar la Mayor); El Poblet (Dènia); Atrio (Càceres); Tristán (Portals Nous, Balears); Santceloni (Madrid); Sergi Arola Gastro (Madrid); i el Mugaritz (Errenteria).

Amb una estrella hi han 115 establiments que, òbviament, no enumerarem aquí. De totes formes si algú vol aprofundir en el tema, pot fer una ullada a aquest arxiu que he creat dels restaurants amb estrelles Michelin, tant de Catalunya com de la resta de Comunitats Autònomes, al que també acompanya un comparatiu d'estrelles per Comunitat, que demostra que on millor es menja, amb escreix, és a la nostra terra: a Catalunya!

Brunch

La celebració de l'aniversari de l'Albert ha sigut el motiu que ens ha impulsat a retrobar-nos de nou. Aquest cop, però, la proposta ha sigut innovadora: no ha sigut ni un sopar ni un dinar, sinó un brunch.

I que és un brunch, em preguntareu? A mig camí entre l'esmorzar de forquilla, el vermut, l'aperitiu i el dinar, el brunch - acrònim nascut de la contracció de breakfast (esmorzar) i lunch (dinar) - és el darrer crit en gastronomia urbana que intenta arrelar entre els nostres costums més gormands. Darrera la complexitat del seu nom, el brunch amaga un àpat informal que, normalment, pren forma de pica-pica, agafant el bo i millor dels esmorzars continentals, copiosos i profunds, sense convertir-se, malgrat tot, en un dinar pròpiament dit. Val a dir que aquest no va ser el nostre cas ahir, ja que l'àpat va fer les funcions de dinar sense cap mena de dubte.

El lloc triat per l'amfitrió (ja sabeu la dita: qui paga mana) va ser el mai prou ponderat restaurant El Seitonet, que no s'ha de confondre amb el tuguri El petit Seitonet, pròxims tant en el nom com en la ubicació física (també en la gestió?). L'ampliació de la nostra Gran Família ha variat els factors a l'hora de triar local per les nostres celebracions, ja que ara s'imposa l'espai per a la circulació i l'estacionament de cotxets per sobre d'altres variables. El lloc, doncs, va complir amb escreix amb el nostre objectiu, ja que la sala era gran, l'espai era suficient i tant el pica-pica com els segons plats van estar a l'alçada de tan magne esdeveniment.

Destacar l'ausència del Pere, la Transi i l'Ainhoa que estaven passant uns dies (de relax?) a la bonica població de Benasc, si és que els informes que ens ha passat els nostres col·laboradors no són erronis (esperem que no). D'altra banda vam comptar amb la presència, per primer cop, d'un futur gran sibarita, i és que el Biel va assistir a la seva primera trobada gastronòmica. El David i la Maria tampoc es van perdre l'acte i ja estan comprovant com se les gasten els seus pares a l'hora de menjar...

Del menjar podem dir que tos vam poder gaudir d'un pica-pica marca de la casa (olives, patates braves, "sevillanos", gambes, xipirons, pa amb tomàquet, ...) i els més agosarats van disfrutar també d'uns segons plats. Si no recordo malament vaig poder veure per la taula una lliure circulació de fideuàs, sèpia amb patates ("la sèpia amb patates és sèpia amb patates?" by Albert), llenguado a la planxa, calamars amb ceba i tomàquet, etc... Desprès postres, cafès i licors. Això si... On s'és vist que no tinguin la mai prou ponderada Crema Catalana???

Desitgem a la família Gallart - Franchi un bon viatge i una bona estada a la Toscana italiana. A veure si quan tornen (o inclús des d'allà) s'animen a escriure algun article a aquesta web!!!