De vegades també se'n diu de la loteria "l'únic impost voluntari". Igualment irònica, és una al·lusió al fet de que és una contribució voluntària amb part de la nostra riquesa a les arques de l'estat espanyol. En general, a molta gent no li agrada pagar impostos, perquè no associen aquesta contribució directament amb uns serveis públic, gratuïts, universals, de qualitat, etc. (associació que hauríem de fer!, tant els pagador com els recaptadors). Com el pagament per apostar en la loteria és totalment voluntari, i molt quantiós per l'estat, per cert, se l'equipara jocosament al pagament d'un impost.
23 de des. 2008
Impost revolucionari
De vegades també se'n diu de la loteria "l'únic impost voluntari". Igualment irònica, és una al·lusió al fet de que és una contribució voluntària amb part de la nostra riquesa a les arques de l'estat espanyol. En general, a molta gent no li agrada pagar impostos, perquè no associen aquesta contribució directament amb uns serveis públic, gratuïts, universals, de qualitat, etc. (associació que hauríem de fer!, tant els pagador com els recaptadors). Com el pagament per apostar en la loteria és totalment voluntari, i molt quantiós per l'estat, per cert, se l'equipara jocosament al pagament d'un impost.
15 de des. 2008
9 de des. 2008
El Castell de Ciutat
Terrina de foie d'ànec amb gelatina de sangria, carbassa, peres, ametlles i nous
Ravioli negre amb fumet de llamàntol, crèixens, sipions, pasta de colors i crema d'ostres a la llimona
Filet de Sant Pere al grill sobre un llit de botifarra "Guemenée", patates fumades en sal i mantega a la cancalesa
Colomí rostit amb polpa de pera gelada, cilantre i teula d'ametlles
Selecció de 14 formatges artesans
Financer de cafè, fonoll, llimona confitat, crema catalana amb bergamota i taronja
Selecció de pastes i "petits fours"
Cafès i licors
Vistes des de la taula
Vistes des de la terrassa, amb un "guaperes" en primer pla
Esperem anar omplint la categoria "Michelin" amb futurs restaurants... A veure si us animeu!
8 de des. 2008
Estrelles Michelin 2009
Com a fet més destacable sobresurt les dues estrelles que s'han adjudicat de cop al xef Sergi Arola pel seu nou restaurant de Madrid, Arola Gastro. Resulta que abans el xef treballava pel restaurant La Broche, que ostentava les dues estrelles, però la guia aquest any ha decidit treure les dues estrelles de cop a aquest restaurant i donar-les al nou restaurant d'en Sergi Arola.
L'altre fet destacable és, precisament, que no hi han més fets destacables. Les apostes que asseguraven que els germans Roca obtindrien la desitjada tercera estrella Michelin al seu Celler de Can Roca han vist com les seves prediccions no es complien. Hauran d'esperar un any més. Sembla ser que la prestigiosa revista francesa no està disposada a concedir amb facilitat estrelles ni al territori català ni a la resta de l'estat espanyol.
Tot i així, la pluja d'estrelles ha beneficiat més a Catalunya que a la resta de comunitats autònomes, ja que quatre restaurants han perdut la seva estrella per diversos motius, però cinc establiments l'han guanyada per primer cop. Els que l'han perdut són: La Cuina de Can Pipes (Mont-Ras) per jubilació; el Caelis (Barcelona) per obres i reformes al local; l'Esguard (Sant Andreu de Llavaneres) per tancament; i l'Hostal de Sant Salvador (La Vall de Bianya) per la renúncia del xef a l'estrella per motius de salut.
Els que l'han guanyat per primer cop a Catalunya són: L'Angle (Sant Fruitòs del Bages); el Cinc Sentits (Barcelona); el Manairó (Barcelona); Els Tinars (Llagostera); i L'Aliança d'Anglès (Anglès)
El resum a nivell espanyol és el següent:
Amb tres estrelles només hi han 6 restaurants a tot l'Estat Espanyol, tres a Catalunya i tres al País Basc: El Bulli d'en Ferran Adrià (Roses); el Sant Pau de la Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar); el Can Fabes d'en Santi Santamaria (Sant Celoni); l'Arzak de Jose Mari Arzak (Donosti); el Berasategui d'en Martin Berasategui (Lasarte); i el Akelare d'en Pedro Subijana (Donosti)
Amb dues estrelles tenim els següents restaurants: Àbac (Barcelona); El Celler de Can Roca (Girona); la Alquería (Hotel Benazuza) (Sanlúcar la Mayor); El Poblet (Dènia); Atrio (Càceres); Tristán (Portals Nous, Balears); Santceloni (Madrid); Sergi Arola Gastro (Madrid); i el Mugaritz (Errenteria).
Amb una estrella hi han 115 establiments que, òbviament, no enumerarem aquí. De totes formes si algú vol aprofundir en el tema, pot fer una ullada a aquest arxiu que he creat dels restaurants amb estrelles Michelin, tant de Catalunya com de la resta de Comunitats Autònomes, al que també acompanya un comparatiu d'estrelles per Comunitat, que demostra que on millor es menja, amb escreix, és a la nostra terra: a Catalunya!
Brunch
I que és un brunch, em preguntareu? A mig camí entre l'esmorzar de forquilla, el vermut, l'aperitiu i el dinar, el brunch - acrònim nascut de la contracció de breakfast (esmorzar) i lunch (dinar) - és el darrer crit en gastronomia urbana que intenta arrelar entre els nostres costums més gormands. Darrera la complexitat del seu nom, el brunch amaga un àpat informal que, normalment, pren forma de pica-pica, agafant el bo i millor dels esmorzars continentals, copiosos i profunds, sense convertir-se, malgrat tot, en un dinar pròpiament dit. Val a dir que aquest no va ser el nostre cas ahir, ja que l'àpat va fer les funcions de dinar sense cap mena de dubte.
El lloc triat per l'amfitrió (ja sabeu la dita: qui paga mana) va ser el mai prou ponderat restaurant El Seitonet, que no s'ha de confondre amb el tuguri El petit Seitonet, pròxims tant en el nom com en la ubicació física (també en la gestió?). L'ampliació de la nostra Gran Família ha variat els factors a l'hora de triar local per les nostres celebracions, ja que ara s'imposa l'espai per a la circulació i l'estacionament de cotxets per sobre d'altres variables. El lloc, doncs, va complir amb escreix amb el nostre objectiu, ja que la sala era gran, l'espai era suficient i tant el pica-pica com els segons plats van estar a l'alçada de tan magne esdeveniment.
Destacar l'ausència del Pere, la Transi i l'Ainhoa que estaven passant uns dies (de relax?) a la bonica població de Benasc, si és que els informes que ens ha passat els nostres col·laboradors no són erronis (esperem que no). D'altra banda vam comptar amb la presència, per primer cop, d'un futur gran sibarita, i és que el Biel va assistir a la seva primera trobada gastronòmica. El David i la Maria tampoc es van perdre l'acte i ja estan comprovant com se les gasten els seus pares a l'hora de menjar...
Del menjar podem dir que tos vam poder gaudir d'un pica-pica marca de la casa (olives, patates braves, "sevillanos", gambes, xipirons, pa amb tomàquet, ...) i els més agosarats van disfrutar també d'uns segons plats. Si no recordo malament vaig poder veure per la taula una lliure circulació de fideuàs, sèpia amb patates ("la sèpia amb patates és sèpia amb patates?" by Albert), llenguado a la planxa, calamars amb ceba i tomàquet, etc... Desprès postres, cafès i licors. Això si... On s'és vist que no tinguin la mai prou ponderada Crema Catalana???
Desitgem a la família Gallart - Franchi un bon viatge i una bona estada a la Toscana italiana. A veure si quan tornen (o inclús des d'allà) s'animen a escriure algun article a aquesta web!!!
27 de nov. 2008
Projecte "Sostres Comarcals"
Òbviament és un objectiu a llarg plaç i que, per tant, no es fixa cap termini per realitzar-lo. També està clar que entre ells hi ha alguns pics difícils o complicats (hi ha, per exemple, tres cims superiors als 3.000 metres d'alçada) i bastant d'assequibles (menys de 1.000 metres d'alçada) que es poden realitzar amb canalla i tot.
De moment no hi ha cap ascensió prevista, però deixo al projecte sobre la taula per que aquells que us interessi us aneu familiaritzant amb el tema. Si voleu ampliar informació us deixo amb el llistat de totes i cadascuna de les comarques amb els cims més alts de cadascuna d'elles i les corresponents alçades.
Si el vostre interès segueix in crescendo també us recomano la visita a un blog personal dedicat exclusivament a aquest tema. Es un blog que he agregat a la secció "Altres blogs" de la dreta i que escriu un noi que es dedica des de fa ja algun temps a aquest projecte (no és un projecte nou... hi ha vàries persones que ho han fet). Fa una descripció de cadascuna de les ascensions que va fent, amb fotos i dades a tenir en compte. Interessant.
Quan fem la primera ascensió???
26 de nov. 2008
Menú boletaire
Aquí veiem la cuina en ple rendiment .
L'acte va ser un èxit tant d'assistència com de resultat final, amb la elaboració d'un menú amb productes pròpis de la terra i de la temporada (en aquest cas, bolets). La gràcia va ser que cadascun dels plats va ser comprat, organitzat i cuinat per una persona diferent, tot i que també s'ha de dir que es va comptar amb l'enorme ajuda de l'Eva i l'Ingrid en el procés de creació dels plats.
El menú boletaire va ser el següent:
- Entrant nº 1: Carpaccio de ceps amb caviar d'arengada (by Albert)
- Entrant nº 2: Crema de ceps amb butifarra blanca (by Àlex)
- Primer plat: Arròs d'escamarlans amb trompetes de la mort (by Marc)
- Segon plat: Lletons de vedella amb alls tendres i rossinyols (by Sergi)
- Postres: Xampinyons en almívar amb formatge blau (by Albert / Eva)
Entrant nº 1: Carpaccio de ceps amb caviar d'arengada
Entrant nº 2: Crema de ceps amb butifarra blanca
Primer plat: Arròs d'escamarlans amb trompetes de la mort
Segon plat: Lletons de vedella amb alls tendres i rossinyols
Postres: Xampinyons en almívar amb formatge blau
Val a dir que tots i cadascun dels plats va sorprendre als comensals pel seu resultat final, superant en tots els casos les expectatives inicials.
El pròxim dinar serà una calçotada... quin dia la fem???
Ja tenim web!!!
La idea és la de penjar les diferents activitats que anem realitzant, ja sigui en grup, en parelles o individualment, tot i que la web aspira a ser molt més que això: qualsevol tema que es vulgui debatir, tingui relació amb la Comunitat o no, té cabuda en aquest lloc. Curiositats, anècdotes, opinions personals, fotos, vídeos, ... qualsevol material serà benvingut.
Quan tingui més notícies ja us les faré arribar.