Efectivament, el temps passa i ningú es salva del pas dels anys, que avancen inexorablement però no necessàriament per mal. Com diu un bon amic meu, "el poder és dins teu", així que considero que hom es sent tot lo jove que es vol sentir. No negaré que la meva panxa cervesera comença a fer estralls, tot i que ja començo a tenir alguns fervents seguidors dins i fora de Jamàs, però afronto amb valentia l'aparició de les primeres canes que, de moment, es fan esperar. Doncs si, un servidor va complir l'altre dia l'edat de Crist (s'entèn l'edat de Crist quan aquest bon home va morir, és clar) i fidel als principis del grup vam anar-ho a celebrar, juntament amb l'aniversari de l'Ingrid. Aprofito l'avinentesa per dir que per ella els anys no passen perquè està més estupenda i més guapa que mai!
Vam anar al restaurant Groc, al que ja havíem anat a celebrar l'aniversari del Sergi. Com en aquella ocasió, no va faltar ningú: érem els dotze de sempre, la Martina, i els quatre petits. Fins i tot vam asseure'ns a la mateixa taula. Ara bé (que vol dir moro), aquest cop l'amfitrió va ser tan maligne que va pactar ja amb el restaurant els primers plats i els vins, amb la qual cosa només es podia triar el segon plat i els postres (també els cafès i els licors). Això si, no us queixareu, va caure una copa de cava abans de començar... jajaja
Carta segons plats
De primers plats ens van portar, per a cada 4 persones, el següent: xató (de Vilanova? Esperem que si); carpaccio de gambes (de Palamós? Suposem que no...); Musclos de roca (Roca? Estem parlant de Grupo Roca???) al vapor; calamars fregits a la andalusa; i sipietes saltejades amb fabetes i soja natural
Dels segons plats, suposo que cadascú ja va anar triant el que més li agradava de la carta. En aquest punt he de fer una menció especial al mai prou ponderat Sr. Caballé que es va prestar molt gustosament a fotografiar amb una delicadesa especial cadascun dels plats que anaven portant. Val a dir que la majoria de fotos són seves, tot i que em va confessar que en algun cas es va haver de donar molta pressa a fer la foto abans que el comensal (no direm noms) s'abraonès sobre el menjar i deixés el plat més net que una patena.
Alguns dels segons plats que vam demanar són els següents:
La vetllada va transcórrer sense sobresalts, tot i que de tot el que es va parlar, que va ser molt, m'agradaria destacar alguns aspectes que crec que mereixen l'atenció de tothom:
- Els experts creuen que l'any 2011 serà una bona anyada, com la de 2008
- Alguns van deixar caure que d'aquí al 2012 aniran per feina.
- A l'autor d'aquesta pàgina li agrada saber que aquesta web té un caràcter didàctic important per transmetre el nom micològic d'algunes especies tan nostrades com pot ser les trompetes de la mort
- Ens va quedar el dubte de si els enviats especials de la premsa esportiva catalana a Roland Garros haguessin celebrat més un gol del Cristiano Ronaldo que qualsevol dels dos del Barça...
Bé, amb tot això ens van dur els postres. Sort del Joan que em va recordar de fotografiar-ne alguns, perquè a aquestes alçades jo ja anava una mica afectat per l'emoció de retrobar-nos tots junts (L'Albert, l'Alex, el Joan, el Raül, els Muñoz, el Pere, ... el Jaume Serra...) com va quedar demostrat en la escapada que va protagonitzar el Biel un cop ja fora del restaurant... Com es nota que el meu fill es vol independitzar ràpid... jajaja
Ja acabo. Abans, però, deixeu-me destacar que com podeu comprovar en la part superior dreta d'aquesta web, ja hi han 4 autors potencials d'escrits per la nostra pàgina (l'Àlex, el Pere i el Sergi, a part de un servidor). Ara només falta que s'animin a escriure sobre el que vulguin i quan vulguin. Només per aconsellar, podríeu escriure sobre Roland Garros i les titis franceses (Àlex), el misticisme que exerceix Arcs Music Club sobre alguns de nosaltres i/o els efectes de la nit vilanovina (Sergi) o de les grans "coulades" per aconseguir entrades del Barça (Pere). Ho deixo sobre la taula.
Apa, fins la pròxima!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada