Desprès de degustar amb devoció una calçotada en un restaurant ara fa uns dies (veure entrada de més avall), ens faltava la versió B de tan tradicional acte, és a dir, fer nosaltres mateixos la calçotada i arribar a casa amb aquell
perfum tan personal que fa la roba desprès d'haver-te passejat al voltant del foc intentant captar el fum per tal de que la olor sigui més forta i sembli que hagis estat tota l'estona cuinant els calçots i la carn, quan la realitat és que has estat observant al "pringat de turno" mentre assaboreixes un got de
Xibeca entre les mans i dones alguna ordre als "currantes" per deixar entreveure que domines el tema...
Calçots en ple procés de cocció
En aquest cas, però, el títol de "pringat de turno" estava molt clar, ja que va ser el mateix Sr. Pere el que va aprofitar l'avinentesa per colar la celebració del seu aniversari en un acte, la calçotada, que feia temps que perseguíem, amb algun que altre intent frustrat. I val a dir que va exercir de mestre de cerimònia amb una seguretat pròpia de qui porta una setmana recopilant per Internet documents gràfics i visuals de com s'ha de coure un calçot. Fer especial ressenya, també, als seus "pinches" de cuina favorits, el Sr. Ochoa i el Sr. Muñoz (júnior), que no han de fer biberons encara (que nosaltres sapiguem) i que van donar el "callo" com el qui més...
Aspecte de la carn (algun troçet xamuscadet) i la beguda oficial de l'event
Obro parèntesis: en aquest punt també vull fer una especial menció a la no-presència del Sr. Muñoz (sènior) que, segons em van informar, estava de viatge de negocis (per cert... van acabar bé els negocis?) per la capital de l'estat espanyol. Tanco
parèntesis.
Per on anàvem? Ah si... la calçotada... Comentar només al Pere que segons la mai prou ponderada
Viquipèdia, el diàmetre d'un calçot oscil·la entre els 1,7 i 2,5 cm, així que el pròxim cop que a la parada del mercat li intentin vendre uns calçots de la mida d'un
plàtan (de Canàries) o d'un
carabassó estaria bé que mitjançant les seves
tècniques de persuasió declinés acceptar aquest producte... jajaja.
També s'ha de comentar l'elegant vestit de gala del qual va presumir l'amfitrió i que es pot observar en la següent fotografia, ara que les coses van bé per Can
Barça...
L'amfitrió amb la sudadera del Barça i amb cara de pocs amics...
Però que fàcil és lluir aquesta camiseta ara, eh? Però on estava aquesta camiseta en l'època d'en Gaspart, eh Sr. Pere??? Estava enterrada al fons de l'armari... segur... On estava aquesta camiseta a l'època del "tema zanjat- Baix cap concepte" o a l'època de "tu eres muy malo - siempre negativo, nunca positivo"??? Que fàcil és lluir ara aquest escut... jejeje
Aquí veiem una altra instantània de l'amfitrió amb la (seva?) botifarra entre les mans... Com es nota que està acostumat a traginar coses de pes...
L'amfitrió amb la (seva?) botifarra
Finalment, vam poder degustar amb molt bona companyia tan exquisides viandes (calçots, carn, xoriços, xistorres, botifarra, "
panceta", galta de porc, carxofes...) que estaven excel·lentment cuites al foc sota la batuta del Sr. Pere. Això si, el que va triomfar va ser la salsa pels calçots que el Sr. Pere es va currar la nit abans... Exquisida!!!
L'èxit va ser tan rotund que fins i tot el Biel va voler provar algun que altre calçot
Biel... un gran calçotaire amb un gran futur sibarita
Tot i que l'aniversari ja es passat, aprofitem aquest espai per reafirmar-nos en el que ja vam dir en el seu dia: moltes felicitats, Pere, pel teu aniversari!!!
