Sense ser un fan incondicional de la banda, si que he de dir que m'agraden moltes de les seves cançons, sobretot les que els han fet famosos, com les dels àlbums de Joshua Tree, Rattle and Hum o Achtung Baby. Però, per ser sincers, també he de dir que no havia escoltat mai l'últim disc que ha editat recentment el grup (No Line On The Horizon) i que, en teoria, és el que venen a presentar amb aquesta gira.
Tot i així, un concert d'aquestes característiques, com el del Bruce Springsteen també al Camp Nou o, fins i tot, Bon Jovi a l'Estadi Olimpic, sobrepassa els gustos i les preferències musicals, perquè el que es va a fer no és escoltar música (o no es va només escoltar música) sinó que es va a veure un espectacle en majúscules. I el d'ahir, us ho puc assegurar, que va ser un ESPECTACLE (amb majúscules).
Aproximadament a les 20h entràvem a l'estadi, ubicant-nos en els nostres seients (2a graderia Gol Nord, centrats pràcticament amb l'escenari) i ens vam aprovisionar dels nostres entrepans de botifarra i de frankfurt, amb la corresponent cervessa.
A les 20.30h en punt, quan encara l'estadi estava a mig omplir i la llum del sol encara brillava amb tota la seva esplandor, els teloners Snow Patrol van oferir-nos gairebé una hora de concert que, a mi personalment, em va agradar força. Va ser tot un descobriment. Òbviament d'aquest grup només coneixia la seva mundialment famosa cançó Chasing Cars, que va saltar a la fama gràcies al fet d'apareixer a la també famosa serie de televisió Anatomia de Grey i que us adjunto tot seguit:
Aquest era l'aspecte que presentava l'estadi des dels nostres seients mentre acuaven els Snow Patrol:
Aspecte de l'estadi mentre actuaven els teloners Desprès, a les 22h, començava el concert d'U2. Abans, però, deixeu explaiar-me una miqueta amb l'escenari, ja que tenia unes dimensions mastodòtiques: he estat vàries vegades al Camp Nou i tots sabem que és un dels camps de futbol més grans d'Europa i del mon, però l'escenari muntat per a l'ocasió empetitia l'estadi considerablement, i és que ocupava més de mig camp i era igual d'alt que la visera del Camp Nou. Com dirien els amics de TV3, "realment espectacular"
Això si, l'autèntic potencial de l'escenari era en ple funcionament, quan a les fosques, milers i milers de llums feien que canvies de colors constantment, mentre una pantalla gegant baixava, pujava o es movia al so de la música. Només per veure aquesta "obra" colosal ja valia gairebé la pena pagar l'entrada.
.jpg)
Escenari en ple funcionament
- Ritme poc constant: s'alternaven cançons que eren autèntics extasis col·lectius amb cançons d'un perfil més baix, ja que no tot el públic coneix el seu últim àlbum (del que van tocar 7 temes). Tothom és conscient que hi haurien cançons noves i d'altres no tan noves, però encadenar 4 cançons noves no em va semblar prou intel·ligent. El que estic dient és que segurament jo hagués canviat l'ordre d'algunes cançons i les hauria alternat de forma diferent, però com ja he dit abans, no em feu gaire cas que la meva cultura musical està sota mínims
- Canço inicial poc afortunada: simplement potser és una qüestió de comparació, però jo recordo que en l'últim concert d'U2 (al qual també vaig assistir) d'ara fa 3 anys (Vertigo Tour) van començar amb la cançó Vertigo (aquella de "Uno, dos, tres,... catorze!!!") què és una autèntica bomba. La d'ahir, en canvi, era Breathe, una cançó nova que personalment no coneixia però que, crec, no tenia la força de Vertigo.
- Cançó final massa lenta: podria dir el mateix que he dit per la cançó inicial. Comparativament fa 3 anys també van acabar amb Vertigo (si, si, van acabar amb la mateixa cançó que havien començat) i te n'anaves de l'estadi amb un "subidón" d'espant. Ahir, en canvi, l'última cançó va ser Moment Of Surrender, que em va sorprendre molt positivament (quin troç de cançó!) però realment és massa lenta com per acabar un concert.
- Transicions massa lentes: al meu humil entendre, les transicions entre cançons van resultar un pèl lentes, fet que no afavoria un ritme constant i elevat del concert
- Públic massa fred: no tinc cap prova per demostrar-ho, però diria que el públic d'ahir era un pèl més fred que el del primer concert. La raó? Crec que els autèntic fans, majoritàriament van anar al primer concert, ja que són els que van fer mans i mànigues per aconseguir entrades. Ahir, en canvi, jo diria que hi havia un ambient molt més familiar i moltes més parelles, i potser per això no van animar tant. Com ja he dit, és una opinió personal no corroborada.
A part d'això, què em va agradar? Absolutament tota la resta! Va ser un autèntic festival, de música, de so, de llums i de colors. Músicalment potser no va ser el millor concert, però no tinc cap dubte que, com a espectacle, poques coses s'hi poden assemblar. Van ser gairebé 2h i 30 minuts d'emocions, de sensacions i de "gallines de piel", que diria l'amic Cruyff. Us imagineu la sensació de sortir en un escenari i que quasi 100.000 persones t'aplaudeixin, ovacionin el teu nom i cantin les teves cançons? Bufff... Ha de ser orgàsmic...
Us relaciono les cançons que van tocar ahir U2 i en l'ordre en el que ho van fer. El set list d'ahir és un pèl diferent del del primer concert.
Set List U2 Barcelona 02/07/2009:
- Breathe
- No Line On The Horizon
- Get On Your Boots
- Magnificient
- Beautiful Day
- I Still Haven't Found What I'm Looking For
- Desire / Billie Jeans / Don't Stop 'Til You Get Enough
- Party Girl
- Electrical Storm
- Unknown Caller
- The Unforgettable Fire
- City Of Blinding Lights
- Vertigo
- Crazy Tonight (Remix)
- Sunday Bloody Sunday
- Pride (In The Name Of Love)
- MLK
- Walk On
- Where The Streets Have No Name
- One
- Ultraviolet (Light My Way)
- With Or Without You
- Crazy Tonight
- Moment of Surrender
Us deixo, també, amb alguns videos del concert d'ahir. El primer d'ells és de la cançó Crazy Tonight (Remix) que jo desconeixia totalment, però que em va agradar i de fet, cada cop que l'escolot m'agrada més. Això si, té molt de ritme disco o, inclús, ritme house. Tot i així, per mi va ser tot un descobriment:
Crazy Tonight (Remix)
Un altre moment àlgid de la nit va ser quan U2 va tocar temes clàssics i mítics de la seva discografia, com With Or Without You, I Still Haven't Found What I'm Looking For, One o Where The Street Have No Name. Us adjunto un video d'aquesta última cançó en el concert d'ahir:
Where The Streets Have No Name
El tercer video és el de la canço Desire, que va ser especialment emocionant perquè van incloure unes estrofes de les cançons Billie Jeans i Don't Stop 'Til You Get Enough, ambdues de Michael Jackson, en un clar homenatge al "rei del pop" recentment desaparegut. Per una persona com jo, amb coneixements musicals mínims, però que va creixer amb les musiques tant d'U2 com de Jackson, aquest moment va ser especialment intens.
Desprès de la ressaca del concert d'ahir, només em queda que felicitar als membres d'U2. El d'ahir no només va ser un concert de música, va ser un espectacle grandíssim. Em sento afortunat d'haver-hi estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada