Records

Us deixo un vídeo perquè us caigui una mica la bava. Traieu el pitet!!!!

La justícia i la meritocràcia

La gran "Coulada"

Dimarts, dia 19 de Maig a les 14 hores.
Lloc: les taquilles del Camp Nou.
Protagonistes:

• Sergi Muñoz
• Companys de feina del Sergi
• Marc Alsina
• Senyora amb mirada "assasina" que li va perdonar la vida al Marc
• Noia indignada a la cua per la "coulada" que s'estava makinant i que ella estava vivint en pimera persona.
• Un servidor.
  
  
  
  Son les dues de la tarda i estic "el ultimo de la fila” de més de 200 persones que estan esperant per entrar a les taquilles per aconseguir les entrades per a la final de Champions del 2009 que es farà a Roma.
  Rebo una trucada del Sergi, ell ja està dintre a les cues de les taquilles, em diu que me’n oblidi de ser el darrer de la fila i que vagi “escalant” posicions a la cua (com el mític Perico Delgado) fins que em trobi al davant de la primera cua, amb el Marc Alsina.
  Decideixo avançar mica en mica per evitar que no es noti massa les meves intencions, tot mirant el meu mòbil per dissimular una mica….Em trobo al Marc a al prinicpi de la primera cua que va regulant la entrada a les taquilles on ens espera el nostre amic Sergi.
  Quan sóc al costat del Marc, me’n adono que ell ja havia fet la seva primera “coulada” i que amb tot el morro s’havia posat el primer de la fila, sota la mirada atenta d’una senyora que si hagués pogut, hagués matat al nostre company Marc.
  Jo em volia morir…era conscient de que l’ambient era tens i que tansols una espurna era suficient per que la gent de la cua comencés a cridar i a insultar-nos després de tal “coulada”.
  El Marc i un servidor, no volem mirar enlloc i ens anem ensenyant uns papers (que perfectament podien estar en blanc) perque la missió d’aquells documents en blanc era la de dissimular i de fer passar el més ràpidament posible aquell mal tràngul i accedir amb èxit a la següent fase: la cua de les taquilles, on el nostre company Sergi ens esperava…
  
  Amb molta vergonya passem a la segona cua de les taquilles amb una estrategia molt ben marcada:
  “Coular-se” per davant 4 xavals de com a molt 16 anys (tasca fàcil) i després, “coular-se” per davant d’una noia que ens havia vist les intencions, jo crec que dos dies abans……
  Un cop ens haguèssim "coulat" d'aquestes persones, estariem junt al nostre colega Sergi i el seu grup de companys de feina, així podríem fer una petició conjunta d'entrades i de tenir seients tots junts.
  L'objectiu era clar. S'ha de dir que tant el company Marc com un servidor voregem el metre noranta d'alçada i això no façilita gaire en l'art de la "coulada"....
  
  Doncs bé, continuem; recordo que el Marc va passar la "coulada" dels xavals amb bastant èxit, i jo em vaig quedar tallat al darrera d'aquests. (Primer entrebanc)
  Vaig intentar apropar-me al grup dels xavals tant que un d'ells em va mirar com dient: "noi, no t'acostis tant del meu cul que avisaré a la policia", al final no se si per la por del noi de que un "maromo" de 1 metre noranta l'estava bufant el clatell o les meves accions de donar papers en blanc al Marc per tal de anunciar als 4 vents de que jo anava junt amb el Marc, em van valer per "coular-me" d'aquells angelets... Amb tot això hi ha via una noia, encara, que ens veia com ens "coulàvem" i no mostrava signes de deixar-nos passar per arribar al nostre destí. Aquesta noia ens tapava amb l'esquena l'accés al Sergi. Era un marcatge duríssim digne d'una gran final de Champions.
  
  Finalment, després de sentir vàries vegades la frase "Quina vergonya com es colen aquests 2", vam poder accedir al grup del Sergi i els seus companys de feina i realitzar la petició conjunta, això sí, suposo que maleïts per la gent de la cua que havíem deixat enrere...
  
  En fi, una experiència inoblidable.....ah, el partit a Roma tampoc va estar gens malament.

Aquí tenim el Marc degustant bona pasta

Després de tan "patir" durant la "coulada", al final va arribar l' èxit

I aquest es el postre OFICIAL de la final de Champions League 2009 : LA GRAN COULANT

Aniversari Marc i Ingrid (i Martina)

Efectivament, el temps passa i ningú es salva del pas dels anys, que avancen inexorablement però no necessàriament per mal. Com diu un bon amic meu, "el poder és dins teu", així que considero que hom es sent tot lo jove que es vol sentir. No negaré que la meva panxa cervesera comença a fer estralls, tot i que ja començo a tenir alguns fervents seguidors dins i fora de Jamàs, però afronto amb valentia l'aparició de les primeres canes que, de moment, es fan esperar. Doncs si, un servidor va complir l'altre dia l'edat de Crist (s'entèn l'edat de Crist quan aquest bon home va morir, és clar) i fidel als principis del grup vam anar-ho a celebrar, juntament amb l'aniversari de l'Ingrid. Aprofito l'avinentesa per dir que per ella els anys no passen perquè està més estupenda i més guapa que mai!

Vam anar al restaurant Groc, al que ja havíem anat a celebrar l'aniversari del Sergi. Com en aquella ocasió, no va faltar ningú: érem els dotze de sempre, la Martina, i els quatre petits. Fins i tot vam asseure'ns a la mateixa taula. Ara bé (que vol dir moro), aquest cop l'amfitrió va ser tan maligne que va pactar ja amb el restaurant els primers plats i els vins, amb la qual cosa només es podia triar el segon plat i els postres (també els cafès i els licors). Això si, no us queixareu, va caure una copa de cava abans de començar... jajaja

Carta segons plats

Carta postres

De primers plats ens van portar, per a cada 4 persones, el següent: xató (de Vilanova? Esperem que si); carpaccio de gambes (de Palamós? Suposem que no...); Musclos de roca (Roca? Estem parlant de Grupo Roca???) al vapor; calamars fregits a la andalusa; i sipietes saltejades amb fabetes i soja natural

Xató

Carpaccio de gambes

Musclos de roca al vapor

Calamars fregits a la andalusa

Sipietes saltejades amb fabetes i soja natural

Dels segons plats, suposo que cadascú ja va anar triant el que més li agradava de la carta. En aquest punt he de fer una menció especial al mai prou ponderat Sr. Caballé que es va prestar molt gustosament a fotografiar amb una delicadesa especial cadascun dels plats que anaven portant. Val a dir que la majoria de fotos són seves, tot i que em va confessar que en algun cas es va haver de donar molta pressa a fer la foto abans que el comensal (no direm noms) s'abraonès sobre el menjar i deixés el plat més net que una patena.

Alguns dels segons plats que vam demanar són els següents:

Magret d'ànec amb salsa de figues macerades

Arròs negre a la bruta

Tonyina arrebossada amb festucs i oliva negra

Arròs amb trompetes de la mort i pressa ibèrica

La vetllada va transcórrer sense sobresalts, tot i que de tot el que es va parlar, que va ser molt, m'agradaria destacar alguns aspectes que crec que mereixen l'atenció de tothom:

1. Els experts creuen que l'any 2011 serà una bona anyada, com la de 2008
2. Alguns van deixar caure que d'aquí al 2012 aniran per feina.
3. A l'autor d'aquesta pàgina li agrada saber que aquesta web té un caràcter didàctic important per transmetre el nom micològic d'algunes especies tan nostrades com pot ser les trompetes de la mort
4. Ens va quedar el dubte de si els enviats especials de la premsa esportiva catalana a Roland Garros haguessin celebrat més un gol del Cristiano Ronaldo que qualsevol dels dos del Barça...

Bé, amb tot això ens van dur els postres. Sort del Joan que em va recordar de fotografiar-ne alguns, perquè a aquestes alçades jo ja anava una mica afectat per l'emoció de retrobar-nos tots junts (L'Albert, l'Alex, el Joan, el Raül, els Muñoz, el Pere, ... el Jaume Serra...) com va quedar demostrat en la escapada que va protagonitzar el Biel un cop ja fora del restaurant... Com es nota que el meu fill es vol independitzar ràpid... jajaja

Yogur

Sopa de coco amb fruits vermells

Tres mini-postres

Ja acabo. Abans, però, deixeu-me destacar que com podeu comprovar en la part superior dreta d'aquesta web, ja hi han 4 autors potencials d'escrits per la nostra pàgina (l'Àlex, el Pere i el Sergi, a part de un servidor). Ara només falta que s'animin a escriure sobre el que vulguin i quan vulguin. Només per aconsellar, podríeu escriure sobre Roland Garros i les titis franceses (Àlex), el misticisme que exerceix Arcs Music Club sobre alguns de nosaltres i/o els efectes de la nit vilanovina (Sergi) o de les grans "coulades" per aconseguir entrades del Barça (Pere). Ho deixo sobre la taula.

Apa, fins la pròxima!!!

Cinc Sentits

Quan arriba el juny, època en la que l'Ingrid i jo celebrem els nostres respectius aniversaris, sempre aprofitem per "regalar-nos" un bon dinar o sopar. Aquest any hem triat un restaurant d'aquests que en diuen "emergents". Es tracta del CINC SENTITS, ubicat al c/ Aribau nº 58, just al costat d'un altre restaurant mític, el Gaig (del que ja vam fer una ressenya en el seu moment).

I es que des de l'última edició de la Guia Michelin (novembre 2008) aquest establiment compta amb una de les prestigioses estrelles que atorga aquesta publicació. Crec que es bo anar combinant restaurant de solvència més que contrastada (Via Veneto, Drolma, Lasarte, Hoffman, ...) amb d'altres més recents, com és el cas del Cinc Sentits, el Manairó, el Saüc, ...

El xef del Cinc Sentits és en Jordi Artal, que va néixer i es va criar a Toronto fill d'un canadenc i una catalana. És enginyer informàtic i havia arribat a estar director d'una empresa informàtica a Estats Units (Califòrnia), però ho va deixar tot per venir a Barcelona i dedicar-se a la que fins en aquell moment havia sigut la seva afició i que, des de llavors, és la seva feina: la gastronomia. I el reconeixement de la Guia Michelin avala l'encert de la seva decisió.

El local és petit i prou sobri. A mi particularment em recorda el d'un altre gran restaurant com és l'Alkimia, de Jordi Vilà. El servei crec, sincerament que és el punt on potser és pot millorar més, sense que això vulgui dir que aquest estigués desastrós. Hi havia un cambrer, que va ser qui ens va recomanar el vi, del que n'estem molt satisfets, però hi havien altres persones, en canvi, que semblaven una mica desorientades: tardaven en adonar-se que la copa de vi estava buida, el pa no va venir fins que ja havíem menjat un plat, l'explicació d'alguns plats va ser més aviat fluixeta,....

Això si, tot el que vam menjar estava deliciós, començant pel xarop d'aurò, que és una de les marques de la casa. Com també ho és la coca de fetge gras, que estava antològica, l'arròs a banda presentada en una bola cruixent, o el garrí cruixent i melós amb poma a les dues textures, que està cuit durant 24 hores i que té el punt de cocció perfecte. El postres tampoc desmereixen el menú: remarcar la xocolata amb pa, oli i sal o els maduixots del Maresme amb menjar blanc. Segurament algun plat més hagués entrat, però ens vam quedar prou satisfets.

Val a dir que en aquest restaurant només es pot triar menús degustació cosa que a mi, personalment, m'encanta, ja que soc un fervent admirador dels menús degustacions que et permeten degustar una gran quantitat de plats en un sòl àpat: hi ha un primer menú degustació més petit (crec recordar que inclou 5 plats) i que es diu Menú Essències, i desprès hi ha el Menú Sensacions, que és el que vam demanar nosaltres i que inclou 8 plats, per un preu de 65 euros. Desprès hi ha un tercer menú, en el que pots triar tres plats d'entre uns 10 que et presenten.

El que vàrem menjar nosaltres va ser el següent:

• Aperitiu 1: Ametlles "Marcona" fregides amb tres espècies; oliva "Gordal" marinada i farcida amb pebrot vermell; barretes de pa d'anxova
• Aperitiu 2: Cata d'oli verge d'oliva arbequina amb sal cristal·litzada
• Entrant: Xarop d'aurò calent, crema de llet, sabaion de cava i flor de sal
• Primer 1: Sopa d'espàrrecs, amb espàrrec verd, musclos escabetxats i gelatina d'aigua de mar
• Primer 2: Coca de fetge gras (foie) que inclou una coca de full, sucre cristal·litzat, porros glasejats amb vinagre agredolç i arrop de cibulet
• Primer 3: Arròs a banda en bola cruixent amb xipirons a la planxa, sofregit i allioli de safrà
• Segon 1: Gall de Sant Pere amb pèsols de Llavaneres
• Segon 2: Garrí ibèric cruixent i melós, cuit durant 24 hores, amb poma en dues textures
• Formatges: Formatge artesanal amb contrast de pera i torrada de pa
• Postres 1: Maduixots del Maresme amb menjar blanc i gelat artesanal
• Postres 2: Xocolata 67% "Grand Cru" amb pa, oli i sal (gelat d'oli d'arbequina, coca de vidre, flor de sal i macadàmies)
• Petits Fours: Xarrup de mango amb nata; mini-magdalenes;
• Cafes i licors: Selecció de cafès i licors

Us deixo amb algunes fotos dels plats:

Aperitius: ametlles, barretes i olives farcides

Cata d'oli verge d'oliva arbequina i sal

Xarop d'aurò calent, crema de llet, sabaion de cava i flor de sal

Sopa d'espàrrecs amb espàrrec verd i musclos escabetxats

Coca de fetge gras, amb porros glasejats amb vinagre agredolç i arrop de cibulet

Arròs a banda en bola cruixent amb xipirons a la planxa, sofregit i allioli de safrà

Gall de Sant Pere amb pèsols de Llavaneres

Garrí ibèric cruixent i melós amb poma en dues textures

Formatge artesanal amb contrast de pera i torrada de pa

Maduixots del Maresme amb menjar blanc i gelat artesanal

Xocolata 67% "Gran Cru" amb pa, oli i sal (gelat d'arbequina, coca de vidre, flor de sal i macadàmies)

Xarrup de mango amb nata i mini-magdalenes

Selecció de cafès i licors

Tenint en compte que vam demanar dues copes de cava just abans de començar a dinar i que vam demanar un vi blanc de Viladellops, el preu final de 94 euros per persona, sense ser barat del tot, tampoc es pot considerar excessivament car, sobretot si recordem el que ja vaig dir l'altre dia, i és que em dona la sensació que els restaurants de Barcelona i la seva àrea metropolitana són més cars que els restaurants de comarques.

Serà interessant seguir l'evolució d'aquest restaurant i del seu cuiner...

Estany Clar

Dimecres 20 de maig. Entre final i final del Barça, que no ens està deixant respirar durant aquest mes de maig, l'Àlex i jo vàrem tenir temps per una de les nostres ja clàssiques (i mítiques) escapades als Pirineus. Van ser dos dies intensos, sobretot gastronòmicament parlant: dimecres vàrem dinar al restaurant estrellat Estany Clar i vàrem sopar a la mai prou ponderada Fonda Biayna de Bellver de Cerdanya; el dijous vàrem dinar al restaurant El Molí dels Fanals a Andorra i el sopar va ser més light, al Viena. Divendres per dinar ja estàvem de tornada.

El restaurant Estany Clar és un dels restaurant catalans que actualment compta amb una estrella de la Guia Michelin des del 2004. Es troba ubicada al costat de la carretera C-16, al km. 100, en el municipi de Cercs. Fins fa aproximadament el febrer de 2008, el xef era l'arxiconegut Jordi Cruz, que amb menys de 30 anys acumulava quantitat de premis al millor cuiner jove de tot l'estat. Però a partir de llavors, el jove xef va iniciar una nova aventura en el nou restaurant L'Angle, situat al complex del monestir de Sant Benet. La incògnita era saber si li donarien una estrella Michelin a l'Angle, el nou restaurant de Jordi Cruz, i la incògnita era saber, també, si l'Estany Clar podria mantenir-la. La publicació de la Guia a mitjans de novembre passat ha resolt ambdós misteris i ho ha fet afirmativament en els dos casos, és a dir, li han atorgat una estrella a Jordi Cruz i, a diferència de molts altres restaurants que perden l'estrella quan marxa el seu xef estrella (veieu, per exemple, el cas del restaurant La Broche de Madrid i el xef Sergi Arola), el restaurant Estany Clar va mantenir l'estrella. Aquest fet, com remarca l'Anna Arisó (propietària de l'estany Clar amb el seu marit i xef Josep Xandri) és molt important "perquè si no tens l'estrella sembla que desmereixis. Aquestes coses donen empenta, perquè el dia a dia és molt dur" (veure el Regió7 del 8 de novembre de 2008, pàg. 8).

Doncs l'Àlex i jo vam decidir de comprovar per nosaltres mateixos la qualitat d'aquest restaurant i la veritat és que no ens va decebre gens, sobretot la relació qualitat-preu, ja que és un dels més barats que hem anat i un (sinó el que més) que més plats ens hem menjat. En general, i desprès d'anar a uns quants, ens creiem suficientment capacitats per afirmar que, en general, els restaurants de Barcelona ciutat i/o l'àrea metropolitana són de l'ordre de 30-50 euros més cars per la mateixa qualitat que els de la resta de Catalunya (Berguedà, Urgell, ...). En aquest cas, vam pagar menys de 90 euros per persona i vam menjar, com no podia ser d'una altra manera (recordeu el nostre lema: "Si hi ha menú degustació no diguis mai que no!"), el següent:

• Aperitius: Broqueta de rap amb ametlla i crocant; croqueta cruixent de pollastre de pagès i pernil d'aglà; brou de carbassa amb citronella; xips d'arrel de lotus (iuca)
• Entrant 1: Brou de carxofa (cor, àspic i encenalls de carxofa amb gotes de tòfona)
• Entrant 2: Escamarlà aromatitzat al romaní amb germinat de pèsol i oli d'oliva verge arbequina i crema càlida de mongeta tendra
• Primer 1: Arròs de calamars i gamba de Palamós, amb trompetes, reducció de Mòdena, romesco cremós i oli de porro jove
• Primer 2: Ravioli de llamàntol, ceba i espàrrecs amb emulsió de pebrots escalivats i essència de nècores
• Primer 3: Mosaic de fruites (magrana, aranyons, pinya, poma, alvocat, lollos, frisée, i germinat d'espàrrec)
• Primer 4: Caneló de l'àvia amb beixamel de vaca i formatge compté, amb una teula de formatge parmesà i galeta de ceba
• Segon 1: Llenguado de costa amb textura d'ametlles
• Segon 2: Filet de vedella tractat com un roast beaf i foie, amb crema d'albergínies a la llenya, esferes i cristall de patates
• Segon 3: Cabrit a baixa cocció
• Formatges: formatges de la comarca berguedana i de Catalunya (blau de vaca de Centelles; cendra de cabra de Borredà; sec de cabra de Borredà; sec de cabra de Cal Rovira (la valldan de Berga); semisec de cabra de La Quar)
• Postres 1: Bescuit glacé amb albercoc, chantilly, gerds i pistatxos
• Postres 2: Detall tatin de poma amb crema de poma i rovell
• Postres 3: Pastisset de xocolata tractat com una ganaché, ametlla torrada, sal volcànica, acompanyat amb Pedro Ximenez
• Petits Fours: piruleta de llet condensada; trufa de xocolata negra; orelleta; bunyol de nata; conguito de paillette i pistatxo
• Cafès i licors: selecció de cafès i licors

Us deixo amb una foto de cadascun dels plats. Lamentablement em vaig deixar de fotografiar-ne un, el mosaic de fruites, però bé, per fer-se una idea és suficient:

Aperitius

Brou de carxofa amb gotes de tòfona

Escamarlà aromatitzat al romaní amb crema càlida de mongetes tendres

Arròs de calamars amb gamba de Palamós i trompetes

Ravioli de llamàntol, ceba i espàrrecs

Caneló de l'àvia amb beixamel de vaca

Llenguado de costa amb textura d'ametlles

Filet de vedella tractat com un roast beaf i foie

Cabrit a baixa cocció

Selecció de formatges de la comarca berguedana

Bescuit glacé amb albercoc, chantilly, gerds i pistatxos

Detall tatin de poma amb crema de poma i rovell

Pastisset de xocolata tractat com una ganaché

Petits Fours

El restaurant està situat en una bonica masia reformada, amb una bona terrassa on vam poder beure tranquilament els nostres licors. Destacar també l'amabilitat de l'Anna Arisó, que ens va atendre molt correctament, ens va aconsellar sabiament pels vins, ens va obsequiar amb unes copes de cava al principi de tot i ens va fer passar l'estona amb un "joc" en el que haviem d'endevinar totes les herbes aromàtiques que ella ens va dur en un plat. Val a dir que no ho vam fer pas malament, no Àlex?

Exterior del restaurant

Anem seguint amb la nostra ruta per restaurants estrellats... Quin serà el pròxim?