LA RIOJA

Sembla que de mica en mica hi ha fets que, a base de repetir-los, s'acaben convertint en una tradició. No és el cas, encara, de les nostres sortides anuals (tot just hem celebrat la II Edició) però és cert que si els resultats són tant positius com ho han sigut fins ara, no tinc cap dubte que ho acabaran sent. Si l'any passat vam visitar el País Basc, aquest any ho hem fet a La Rioja.

La Rioja, terra de grans vins

Quan un sent el nom de La Rioja indiscutiblement l'associa al mon del vi, de les bodegues i de les vinyes. No en va la D.O. La Rioja és una (sinó la que més) de les més famoses de l'estat espanyol i, fins i tot, a arreu del mòn. Però el que nosaltres vam descobrir (i molta gent no sap) és que La Rioja és molt més que això, és molt més que les seves vinyes i els seus raïms, és molt més que les seves bodegues i els seus bons vins, ... És molt més que tot això: és una terra amb molta natura, amb moltes vinyes però també amb moltes muntanyes (Sierra Cebollera, zona d'Ezcaray, ...); és una terra amb molta història, com ho demostren les seves catedrals i/o els seus monestirs; és una terra compromesa amb les tradicions, com es despren dels nombrosos pelegrins que fan el Camí de Santiago; és una terra per a nens i famílies, amb les rutes dels dinosaures o nombroses activitats per ells, ... En fi, he de dir que La Rioja m'ha sorprès.

Nosaltres vam mirar de fer una mica de tot sense deixar-nos res, però tenint en compte que només teniem 4 dies per visitar La Rioja, el resultat és prou satisfactori. Això és el que vam fer:

Divendres 10 de juliol:

Aquest dia, amb tres cotxes (erem 6 adults i 3 nens), vam sortir de Vilanova per separat per arribar, aproximadament, cap a les 20h a la casa rural que haviem llogat (lloguer íntegre). La casa rural es deia Media Legua i va ser tot un encert: reformada fa poc temps, tenia tres habitacions amb els seus tres corresponents banys, una cuina molt ben equipada i força espaiosa, i un menjador ample amb una bona taula on hi cabiem tots perfectament per sopar, com a nosaltres ens agrada. I tot per un preu més que raonable (23 €/persona/nit).

El poble també tenia el seu encant: Villoslada de Cameros. Situat en ple Parque Natural de la Sierra de Cebollera, a 1.100 m d'altitud i amb uns 300 habitants, era suficientment gran com per tenir una farmàcia, algun super i alguns bars i/o restaurants, però a la vegada era suficientment petit com per mantenir la tranquilitat i l'encant que solen tenir aquestes viles. L'únic inconvenient (si és que és un inconvenient) és que Villoslada es troba a 45 minuts de Logronyo i per arribar-hi s'hi ha d'anar per la N-111 (que uneix Logronyo amb Sòria) que, malgrat ser una carretera nacional, la veritat és que té bastantes corbes. Ara bé, també és cert que aquest poble, a 10 minuts de Logronyo, no seria factible... I és que tot no és possible.

Villoslada de Cameros, camp base de la nostra estada a La Rioja

Dissabte 11 de juliol:

Aquest dia el vam dedicar a explorar una mica la zona en la que estavem (Sierra de Cebollera). Tot i que ens va costar una mica arrancar (era el primer dia, anavem amb 3 nens petits i s'havia de fer prèviament una compra al super), ens vam dirigir al Centro de Interpretación del Parque Nacional de la Sierra de Cebollera on ens va informar de les possibles excursions que podiem fer. Una d'elles era la Senda de las Majadas, que és la que vam decidir fer.

La Senda de las Majadas (Sierra de Cebollera)

Per això, tot seguit, vam agafar el cotxe per dirigir-nos a la Venta de Piqueras (punt de sortida de la caminata) on vàrem visitar el Centro de Interpretación de la Transhumancia, vàrem dinar (a destacar l'entrecot 13 Villas!) i desprès de menjar, vàrem realitzar una excursió sense masses dificultats, però que va estar prou bé (penseu que 2 dels nens havien d'anar penjats en motxilles) per coneixer una mica l'entron d'aquesta zona.

Una de les fotos que vam fer durant l'excursió

Desprès ja vam anar a casa a banyar els nens, a preparar el sopar i a descansar.


Diumenge 12 de juliol:

Aquest dia va ser l'escollit per fer unes visites més culturals. Al matí ens vam encaminar cap a San Millán de la Cogolla, on hi ha els monestirs de Yuso y Suso, famosos per ser la "cuna de la lengua castellana".

Monestir de Yuso, des de fora

Resulta que per anar al veure el de Suso, s'havia d'encarregar hora, ja que només és possible pujar-hi amb un mini autobús. Teniem reservada plaça per l'últim torn del matí (13.30h) però un minut abans de l'hora, i quan estavem a 50 metres de l'autobús, aquest arranca deixant-nos a tots amb un pam de nas i dient-li de tot al conductor. Vam tornar a reservar per primera hora de la tarda però això ja ens va trastocar una mica els plans. Al final, vam visitar el monestir de Suso, mentre que el de Yuso el vam veure només per fora.

Monestir de Yuso al fons, des del monestir de Suso

Desprès de visitar Suso i decidir que no ens donava temps a visitar Yuso, vam fer cap a una de les viles més emblemàtiques de La Rioja: Santo Domingo de la Calzada. Té un centre històric interessant i és un punt neuràlgic per a tots aquells pelegrins que estan fent el Camino de Santiago, ja sigui amb bici o a peu, ja que està tot molt ben indicat i molt ben preparat per a ells, amb nombrosos albergs, posades i/o centres d'informació al pelegrí.

Santo Domingo de la Calzada

Desprès de visitar a peu el centre de la vila, prendre algun aperitiu per refrescar-nos (estavem a 36 graus de temperatura!!!) i fer petar una mica la xerrada, vam retornar cap a Villoslada de cameros.

Dilluns 13 de juliol:

Dia dedicat a les bodegues i a la capital, Logronyo. Al matí, vam concertar dues visites a dues bodegues en les que teniem algun contacte: una d'elles són les Bodegues Vallfromosa Rioja, al municipi de Ventosa, i l'altra són les Bodegues Marqués de Vargas. Ambdues ens van agradar tot i ser ben diferents una de l'altra. Les primeres són unes bodegues molt petitetes, en les que la producció és escasa i en les que vam poder veure com de difícil és obrir-se pas en el mercat del vi a la Rioja.

Barriques a les Bodegues Marqués de Vargas

Les Bodegues Marqués de Vargas, en canvi, es respirava un aire molt més professional, amb unes instal·lacions molt ben cuidades i amb molta cura per tot el procés d'elaboració del vi. No en va aquestes bodegues tenen només 3 vins, que són tots 3 de gamma alta, el més barat dels quals costa, a bodega, uns 15 euros, mentre que el més car se'n va quasi als 70 euros. La visita, però, ens va agradar molt.

A ambdòs lloc ens van oferir un pica pica (fuet, xoriç, pernil, formatge, ...) regat amb vi o cava. Però segurament inolvidable serà la cata que vam fer en les Bodegues Marqués de Vargas: en una sala totalment equipada per a la realització de cates, una enòloga (la Eva) ens va oferir degustar una ampolla Magnum d'un dels seus vins, prèviament decantat durant una 1/2 hora i la veritat és que a tots ens va semblar un dels millors vins que havíem provat mai. No cal dir que va caure l'ampolla sencera Magnum (1,5 litres) entre els 6, i que l'estat final d'algun de nosaltres era, si menys no, sospitòs. Potser per això vam comprar el vi que vam comprar (tantes caixes no hi cabien desprès al cotxe!!!)

Aquí veiem a dos professionals, en plena cata de vins. Veieu els plats de pernil i de xoriç que tenen davant? Doncs la resta no els vam veure...

Acte seguit ens vam arribar a la capital de la Rioja, a Logronyo, i vam anar de pintxos per la famosa calle Laurel, en la que es típic que cada bar (n'hi han molts) ofereixi un pintxo acompanyat d'una copa de vi de criança, com el que es veu a la foto.

Pintxo de bolet amb pernil, amb copa de vi, típic de la calle Laurel de Logronyo

El fet d'arribar un pèl tard (més enllà de les 15h) i de ser un dilluns (dia de festa de molts establiments), va fer que no tots els locals estiguessin oberts i molt aviat van tancar les cuines, però tot i així vam poder degustar uns 4/5 pintxos per cap que ens van deixar ben satisfets. Passarem, també, per alt, les insinuacions d'alguns habitants de Logronyo sobre el fet que els euros catalans no tenen el mateix valor que els de la resta de l'estat espanyol (reminiscències de la negociació del finanament autonòmic que s'estava duent a terme aquests dies, suposo).

Desprès, una petita part de l'expedició va retornar cap a Vilanova i la resta vam fer un tomb per Logronyo i la seva catedral, vam visitar un llac nautic prop de Villosalada i vam tornar cap a la casa.

Dimarts 14 de juliol:

Les mateixes Bodegues Marqués de Vargas ens van invitar a visitar el dia següent el Museo del Vino de la Dinastía Vivancos al municipi de Briones. Son unes bodegues en el que els propietaris (que curts de peles no deuen anar, vaya pedazo de bodegues!!!) han creat un enorme museu del vi en el que s'explica, no només tot el procés d'elaboració del vi, sinó també la fabricació de les barriques, les ampolles o els taps. Impressionant va ser la visita a la sala de barriques de la Bodega, enorme i espectacular. Desprès d'una petita cata de vi, ens vam encaminar cap a la vila d'Ezcaray on teniem taula reservada al restaurant El Portal del Echaurren, única estrella Michelin riojana. Vam degustar, com no, un gran Menú Degustació, però obviaré explicacions i fotos en aquesta web que desprès rebo crítiques al respecte, jejeje.. En tot cas, si algú li interessa, que faci un cop d'ull a una altra blog personal titulat Alta Volada.

Desprès de dinar (ja eren les 17.30h quan vam sortir del restaurant), ja vam encaminar el nostre retorn cap a la bonica vila del pingüí, és a dir, Vilanova). Realment han sigut quatre dies intensos, en les que hem visitat i hem fet moltes coses però que, com sempre, el millor ha estat la companyia. On anirem l'any que ve?