Londres, París i Roma. No em negareu que el Barça sap fer bé les coses: si s'han de guanyar títols, millor guanyar-los en ciutats europees emblemàtiques, no? I "oj al tant"!!! L'any que ve la final se celebrarà ni més ni menys que a Madrid, a l'estadi Bernabeu. No sé vosaltres però jo ja estic preparant les maletes... jajaja
Doncs si nois, com no podia ser d'una altra manera en aquest mes de maig de 2009 ja inolvidable per a tots els barcelonistes (comptant el 2 a 6 al Real Madrid i el gol d'Iniesta al Chelsea portem 5 celebracions!!!), ens vam desplaçar, una delegació de Jamàs, a la capital italiana per animar al FC Barcelona en la seva gesta de conquerir la seva tercera Champions League.
El dia va ser llarg però va valer la pena: a les 4.50h del dia 27 de maig de 2009 ens vam presentar a l'aeroport, tal i com marcava el full de ruta del RACC (des d'aquí aprofito per suspendre públicament al RACC en l'organització d'aquest viatge, sobretot a la tornada). El Marc, l'Àlex C., el Joan A., i el Miquel van sortir puntualment a les 6.20h, mentre que el Sergi, el Gerard, l'Albert i el Pere van sofrir un retard d'una hora aproximadament en el seu vol que no s'enlairava fins a les 7.20h.
El famós Colosseo (Colosseu), acabat l'any 80 dC
A mig matí ens vam trobar de nou tots plegats al Colosseo (Colosseu), espectacular, sobretot si penses en els anys que fa que es va construir i en la capacitat que tenia en l'època dels romans: més de 50.000 persones!!!), i al nostre grup es van afegir el Joel i l'Hugo, que ja feia algun dia que rondaven per allà. Precisament entre el Colosseo i l'Arco di Constantino (Arc de Constanti) és on la UEFA va instalar les seves carpes i on es podia veure la flamant Copa de Campions, degudament custodiada.
La Copa de campions, el veritable motiu del perquè estavem allà
Vam vorejar el Foro Romano (Foro Romà) sense acabar d'entrar-hi (tampoc vam entrar al Colosseu: és el que té anar i tornar el mateix dia per anar a veure un partit de futbol!) i vam enfilar cap al Pantheon (Panteó de Roma), passant pel la Piazza Venezia (Plaça Venècia), amb el grandiós monument a Vittorio Emanuelle II (Victor Manel II), també anomenat Victoriano, que va ser qui va unificar Itàlia i va establir Roma com la seva capital.
Va ser precisament en les proximitats d'aquest indret on vam poder fotografiar aquests "tifossi" barcelonistes considerats per la policia uns dels més perillosos de tots:
Lo pitjor de lo pitjor: la camorra vilanovina, una de les més perilloses
Comandats pel "capo" Miquelini (a l'esquerra de la imatge) podem veure com els seus deixebles aparenten una imatge d'uns cordials seguidors culers, quan en el fons la realitat és que transpiren perillositat per tots els porus de la pell. Alguns d'ells inclus són capaços d'esbossar un somriure Profident (Albertini) o de dissimular amb una càmara fotogràfica aparentment inofensiva (Gerardini) que de ben segur amaga alguna sofisticada i perillosa arma. Per cert, aquest home, juntament amb Sergini, formen part d'una de les "families" més conegudes de la camorra vilanovina: els "Muñini". Creieu-me, eviteu el contacte amb cap d'aquests homes.
Bé, al Panteó, que ens va agradar molt, vam poder fotografiar-nos amb Jose Mari Bakero (Josep Maria Vaquer), i a la Piazza Navona (Plaça Navona), vam poder participar activament en un gag del programa Crakovia de TV3 que s'emetrà el proper dilluns. Val a dir que vam ser els responsables de que una de les tomes fos declarada no vàlida i s'hagués de repetir: mentre l'actor estava rodant, algú de nosaltres va boicotejar l'escena i va posar-se al seu darrera mentre cridava "Vilanova Power!!!". Bronca del director i a tornar a rodar l'escena...
Els contactes del Joel i de l'Hugo ens van permetre dinar en un restaurant difícil de trobar però en el que vam menjar prou bé a un preu assequible, cosa realment difícil tal i com estaven els preus de totes les coses a Roma aquest dia...
Desprès de dinar i desprès de buscar desesperadament una cervessa (l'alcalde va decretar 3 dies de llei seca en la que no es podia vendre alcohol i us asseguro que els establiments ho complien), vam dirigir-nos a la Fontana di Trevi: espectacular. No només la font és magnífica, sinó que l'ambient que es respirava reflexava ja el pre-partit i he de dir que els seguidors del Barça ja vam guanyar el partit abans de que es jugués ja que erem majoria i més cridaners (i més guapos... jajaja).
Video: la Fontana, és blaugrana!!!
També vam anar a la Piazza di Spagna (Plaça d'Espanya), amb una quantitat de gent important i des d'allà vam anar cap a l'ultim indret que vam visitar abans d'anar al camp: el Vaticà. Vam veure la Piazza San Pietro (Plaça de Sant Pere) i vam entrar a la basílica que, per si no ho sabieu, és la més gran del mon. No sé si es per ser un altre país o que, però aquí vam trobar un bar que venia cervesses i alguns de nosaltres es va aprovisionar...
Piazza di Spagna conquerida literalment pels catalans!
Desprès, cap a un punt on sortien autobusos llançadera cap a l'estadi pels seguidors del Barça. Us asseguro que va ser una passada: es van col·locar un cotxe de policia entre cada autobus i així en caravana, fent sonar la sirena i a tota pastilla vam anar passant sense parar per tot Roma, ja que la policia va tallar els carrers per tal que passèssim nosaltres. Semblavem gent important i tot... jajaja
Zona destinada als aficionats culers. Nombroses senyeres i estelades
Aproximadament 1h 30min abans de l'inici del partit i desprès de passar una estona per la zona que la UEFA havia habilitat pels seguidors culers, vam entrar a l'estadi. Vam ocupar les nostres localitats i vam gaudir de la cerimonia inaugural, en la que va cantar Andrea Bocelli. A mi, personalment, em va agradar bastant, però a aquestes alçades ja estava massa nerviós com per poder valorar en la seva justa mesura l'espectacle.
Espectacle previ al partit. Aquí, pels nervis, jo ja no era persona.
La resta ja la sabeu: gran partit del Barça i gran, grandíssima, victòria del Barça. La tercera Champions ja està aquí. Vaig disfrutar com mai i transpirava (encara transpiro) felicitat per cadascun dels porus de la meva pell. Veure triomfar el Barça envoltat d'amics i abraçant-nos en cadscun del gols... Algú em pot dir com es pot millorar això? Us deixo algun video de l'ambient abans del partit a l'estadi...
Video: ambient a l'estadi
Video: ambient a l'estadi
També us deixo una oportunitat d'en Xavi que vaig gravar en directe, amb un "mecagun la puta d'oros" d'un servidor que em va sortir del fons de l'ànima... jajaja.
Video: oportunitat de Xavi (Audio: "mecagun la puta d'oros!!!")
La tornada va ser una mica més complicada... Vam agafar pels pèls l'últim autobús del RACC que ens havia de dur a l'aeroport, però ens va tocar un conductor una mica peculiar. Entre ell i els "carabinieri" ens volien deixar enmig de la terminal en la que embarcaven tots els seguidors del Manchester (que suposo jo que no devien estar gaire contents); desprès ens van descarregar en una altra terminal que no tocava i el conductor no ens volia tornar a pujar (inclus va deixar enrera a un que havia anat al lavabo). I desprès la desorganització a l'hora d'embarcar a l'avió. En fi, a les 2.30h de la nit agafavem l'avió i a les 4.00h aterravem a Barcelona. Alguns anaven cansats:
Ssshhttt!!! Silenci, si us plau!!!
L'última cosa que faig és demanar publicament una petita donació pel Sr. Albert per tal que pugui renovar el seu vestuari culer: tots sabem de la devoció que sentia per Gica Popescu, però és que els colors estaven ja desgastats!!! Homens!!!... Si us plau, una alma caritativa que li compri una samarreta del Barça més recent!!! jajaja
La tercera Champions ja està aquí i sempre podrem dir que nosaltres hi vam ser.
Visca el Barça!!! I Visca Catalunya!!!
