Brunch

La celebració de l'aniversari de l'Albert ha sigut el motiu que ens ha impulsat a retrobar-nos de nou. Aquest cop, però, la proposta ha sigut innovadora: no ha sigut ni un sopar ni un dinar, sinó un brunch.

I que és un brunch, em preguntareu? A mig camí entre l'esmorzar de forquilla, el vermut, l'aperitiu i el dinar, el brunch - acrònim nascut de la contracció de breakfast (esmorzar) i lunch (dinar) - és el darrer crit en gastronomia urbana que intenta arrelar entre els nostres costums més gormands. Darrera la complexitat del seu nom, el brunch amaga un àpat informal que, normalment, pren forma de pica-pica, agafant el bo i millor dels esmorzars continentals, copiosos i profunds, sense convertir-se, malgrat tot, en un dinar pròpiament dit. Val a dir que aquest no va ser el nostre cas ahir, ja que l'àpat va fer les funcions de dinar sense cap mena de dubte.

El lloc triat per l'amfitrió (ja sabeu la dita: qui paga mana) va ser el mai prou ponderat restaurant El Seitonet, que no s'ha de confondre amb el tuguri El petit Seitonet, pròxims tant en el nom com en la ubicació física (també en la gestió?). L'ampliació de la nostra Gran Família ha variat els factors a l'hora de triar local per les nostres celebracions, ja que ara s'imposa l'espai per a la circulació i l'estacionament de cotxets per sobre d'altres variables. El lloc, doncs, va complir amb escreix amb el nostre objectiu, ja que la sala era gran, l'espai era suficient i tant el pica-pica com els segons plats van estar a l'alçada de tan magne esdeveniment.

Destacar l'ausència del Pere, la Transi i l'Ainhoa que estaven passant uns dies (de relax?) a la bonica població de Benasc, si és que els informes que ens ha passat els nostres col·laboradors no són erronis (esperem que no). D'altra banda vam comptar amb la presència, per primer cop, d'un futur gran sibarita, i és que el Biel va assistir a la seva primera trobada gastronòmica. El David i la Maria tampoc es van perdre l'acte i ja estan comprovant com se les gasten els seus pares a l'hora de menjar...

Del menjar podem dir que tos vam poder gaudir d'un pica-pica marca de la casa (olives, patates braves, "sevillanos", gambes, xipirons, pa amb tomàquet, ...) i els més agosarats van disfrutar també d'uns segons plats. Si no recordo malament vaig poder veure per la taula una lliure circulació de fideuàs, sèpia amb patates ("la sèpia amb patates és sèpia amb patates?" by Albert), llenguado a la planxa, calamars amb ceba i tomàquet, etc... Desprès postres, cafès i licors. Això si... On s'és vist que no tinguin la mai prou ponderada Crema Catalana???

Desitgem a la família Gallart - Franchi un bon viatge i una bona estada a la Toscana italiana. A veure si quan tornen (o inclús des d'allà) s'animen a escriure algun article a aquesta web!!!