El diumenge passat va ser el dia escollit per anar a fer una calçotada al Celler d'Aiguaviva, un restaurant que com molt bé indica el seu nom està ubicat a la petita vila d'Aiguaviva. Feia temps que teníem pendent una calçotada més o menys multitudinària.
Com no podia ser d'una altra manera, davant d'un àpat d'aquestes magnituds molts dels membres del grup es van preparar a consciència per encarar en condicions aquest magne esdeveniment i no defraudar a la parròquia a l'hora de la veritat. Així, alguns es van dedicar a córrer mitges maratons, a fer excursions a cims de muntanyes propers o a jugar partits de tennis el mateix matí del diumenge; d'altres simplement van fer desdejuni des de feia una setmana (abstinència total d'injerència d'aliments) per tal d'encabir el major nombre de calçots a l'estomac buit i famolenc... Com veieu, els mètodes de preparació són diversos i val a dir que tots van funcionar ja que no recordo que sobrés res de res...
Menció especial s'ha de fer, també, a les tàctiques seguides pels comensals: alguns van començar a demanar calçots quan encara faltaven companys per arribar; d'altres es van asseure estratègicament per intentar estar en una zona amb menys famèlics per metre quadrat; finalment n'hi va haver que van amagar deliberadament les safates de carn i/o botifarra que, misteriosament, no van aparèixer fins al final, quan ja tothom estava fent la digestió.
En fi, el jurat no va tenir en compte aquestes "jugarretes" i, veient la següent foto, va donar finalment el premi al "calçotaire amb major estil" al nostre company Xerà!
Calçotaire amb major estil
El premi al "major nombre de calçots ingerits per minut" va estar molt disputat i el jurat va decidir canviar de nom un cop vist el desenvolupament de la jornada: va passar a ser el premi al "major nombre de calçots ingerits per segon"... En aquest apartat hem de comentar que algun comensal, el nom del qual no direm però que comença per Pe i acaba amb Re, va intentar una de les seves típiques "makinazziones" al afirmar tan alegrament que ell sempre ho intentava però mai aconseguia comptar el nombre de calçots que menjava, donant a entendre que el nombre és tan gran que perd el compte, quan la realitat és, segurament, més complexe i té a veure amb el nombre de copes de vi amb les que acompanya al tiberi. Aquest intent vil d'influència en el jurat va ser molt descarat i finalment aquest va decidir declarar el premi desert.
Finalment el jurat va atorgar el premi especial "Mans Netes" al Sr. Muñoz sènior, per la seva serietat i netedat amb les que va deglutir els calçots, tal i com es pot observar en el següent document gràfic:
Premi especial "Mans Netes" al Sr. Carod Muñoz
Bé, finalment la vetllada va transcórrer sense cap tipus més d'imprevist. Amb la panxa plena i els cors contents, vam enfilar la nostra tornada cap a la bonica vila del pingüí (àlies Jaques). Deixo algunes fotos per deixar constància de l'àpat:
Botifarres blanques i negres ("okunowos")
Mongetes (les de menjar... no monges petites)
Patates al caliu
Karnaka
Crema Catalanufa
Pròximament tindrà lloc (ja mirarem d'organitzar-ho) la II Calçotada, però aquest cop comprada i feta per nosaltres. El jurat no admetrà suborns!
Fins la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada