La gran "Coulada"

Dimarts, dia 19 de Maig a les 14 hores.
Lloc: les taquilles del Camp Nou.
Protagonistes:

• Sergi Muñoz
• Companys de feina del Sergi
• Marc Alsina
• Senyora amb mirada "assasina" que li va perdonar la vida al Marc
• Noia indignada a la cua per la "coulada" que s'estava makinant i que ella estava vivint en pimera persona.
• Un servidor.
  
  
  
  Son les dues de la tarda i estic "el ultimo de la fila” de més de 200 persones que estan esperant per entrar a les taquilles per aconseguir les entrades per a la final de Champions del 2009 que es farà a Roma.
  Rebo una trucada del Sergi, ell ja està dintre a les cues de les taquilles, em diu que me’n oblidi de ser el darrer de la fila i que vagi “escalant” posicions a la cua (com el mític Perico Delgado) fins que em trobi al davant de la primera cua, amb el Marc Alsina.
  Decideixo avançar mica en mica per evitar que no es noti massa les meves intencions, tot mirant el meu mòbil per dissimular una mica….Em trobo al Marc a al prinicpi de la primera cua que va regulant la entrada a les taquilles on ens espera el nostre amic Sergi.
  Quan sóc al costat del Marc, me’n adono que ell ja havia fet la seva primera “coulada” i que amb tot el morro s’havia posat el primer de la fila, sota la mirada atenta d’una senyora que si hagués pogut, hagués matat al nostre company Marc.
  Jo em volia morir…era conscient de que l’ambient era tens i que tansols una espurna era suficient per que la gent de la cua comencés a cridar i a insultar-nos després de tal “coulada”.
  El Marc i un servidor, no volem mirar enlloc i ens anem ensenyant uns papers (que perfectament podien estar en blanc) perque la missió d’aquells documents en blanc era la de dissimular i de fer passar el més ràpidament posible aquell mal tràngul i accedir amb èxit a la següent fase: la cua de les taquilles, on el nostre company Sergi ens esperava…
  
  Amb molta vergonya passem a la segona cua de les taquilles amb una estrategia molt ben marcada:
  “Coular-se” per davant 4 xavals de com a molt 16 anys (tasca fàcil) i després, “coular-se” per davant d’una noia que ens havia vist les intencions, jo crec que dos dies abans……
  Un cop ens haguèssim "coulat" d'aquestes persones, estariem junt al nostre colega Sergi i el seu grup de companys de feina, així podríem fer una petició conjunta d'entrades i de tenir seients tots junts.
  L'objectiu era clar. S'ha de dir que tant el company Marc com un servidor voregem el metre noranta d'alçada i això no façilita gaire en l'art de la "coulada"....
  
  Doncs bé, continuem; recordo que el Marc va passar la "coulada" dels xavals amb bastant èxit, i jo em vaig quedar tallat al darrera d'aquests. (Primer entrebanc)
  Vaig intentar apropar-me al grup dels xavals tant que un d'ells em va mirar com dient: "noi, no t'acostis tant del meu cul que avisaré a la policia", al final no se si per la por del noi de que un "maromo" de 1 metre noranta l'estava bufant el clatell o les meves accions de donar papers en blanc al Marc per tal de anunciar als 4 vents de que jo anava junt amb el Marc, em van valer per "coular-me" d'aquells angelets... Amb tot això hi ha via una noia, encara, que ens veia com ens "coulàvem" i no mostrava signes de deixar-nos passar per arribar al nostre destí. Aquesta noia ens tapava amb l'esquena l'accés al Sergi. Era un marcatge duríssim digne d'una gran final de Champions.
  
  Finalment, després de sentir vàries vegades la frase "Quina vergonya com es colen aquests 2", vam poder accedir al grup del Sergi i els seus companys de feina i realitzar la petició conjunta, això sí, suposo que maleïts per la gent de la cua que havíem deixat enrere...
  
  En fi, una experiència inoblidable.....ah, el partit a Roma tampoc va estar gens malament.

Aquí tenim el Marc degustant bona pasta

Després de tan "patir" durant la "coulada", al final va arribar l' èxit

I aquest es el postre OFICIAL de la final de Champions League 2009 : LA GRAN COULANT